El Museu Valencià d'Etnologia mostra la 'singularitat' del barri del Cabanyal

El caràcter del barri i de la seua gent, la seua idiosincràsia, la seua història i la seua arquitectura. La 'singularitat', en definitiva, del barri del Cabanyal, construïda al llarg del darrer segle, queda recollida en la mostra València en blanc i negre III. El Cabanyal, que fins el proper mes de maig s'exhibeix al Museu Valencià d'Etnologia. L'exposició reuneix 80 fotografies de tres generacions de fotògrafs de la família Vidal –Martín Vidal Romero (1872-1944), Luis Vidal Corella (1900-1959) i Luis Vidal Vidal (1936)– amb les quals queda palesa l'evolució d'un dels barris més emblemàtics de la capital del Túria. La retrospectiva ha estat presentada en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Francesc Tamarit; i els comissaris Manuel Cerdà i Luis Vidal.

Xavier Rius ha incidit en que els materials exhibits en aquesta mostra «posen de manifest com persones anònimes, a través de les seues instantànies, contribueixen a fer gran el nostre patrimoni, la nostra terra i la nostra història». En aquest sentit, el responsable de l'àrea de Cultura s'ha mostrat «especialment satisfet» perquè des dels museus de la Diputació «es done cabuda a un projecte que pretén reflectir i deixar constància del valor patrimonial del barri del Cabanyal».

«Aquesta exposició demostra que al Cabanyal ha existit i existeix una forma de viure», i les fotografies «ens permeten fer una mirada més intensa, al llarg d'un segle, sobre un barri especialment emblemàtic de la ciutat», ha explicat Francesc Tamarit, director del Museu Valencià d'Etnologia. Així mateix, Tamarit ha avançat que a través d'aquesta mostra «es persegueix restituir, en part, el menyspreu que en un passat bastant recent s'ha dispensat per part de les administracions valencianes al barri del Cabanyal i a la seua gent», a més de deixar la porta oberta a repetir aquest tipus d'introspeccions en altres barris i localitzacions de la ciutat de València.

Per la seua part, Luis Vidal, representant de la quarta generació de fotògrafs i comissari de la mostra, ha manifestat la seua satisfacció «perquè el treball conjunt de la meua família puga ser conegut i visitat en un lloc de la representativitat del Museu Valencià d'Etnologia». Vidal ha posat l'accent en «la dificultat del procés selectiu d'entre un gran nombre de negatius i fotografies» per tal de «poder proporcionar una mirada adreçada a la història, l'entorn i la idiosincràsia del Cabanyal».

El barri més 'popular'

València en blanc i negre III. El Cabanyal s'estructura al voltant de set eixos temàtics en els que s'aborda la imatge i la construcció de la identitat del barri. Una 'singularitat' conformada al voltant de la pesca i les seues activitats relacionades que es manifesta en el llenguatge, els costums, les formes de sociabilitat i, com no, en la seua fesomia. Al tractar-se d'un barri de treballadors, aquests veuran supeditats els seus interessos als de la ciutat, a les noves elits de poder, el vell poble de pescadors forçosament haurà de seguir un rumb molt sovint contrari als seus interessos.

Amb el pas del temps el Cabanyal esdevingué un barri 'popular', com es constata a principis del segle XIX amb el costum dels veïns de la capital d'anar-hi a banyar-se. Això donà lloc a una intensa vida social en les platges del Cabanyal, amb berbenes, balls, sopars a la fresca... Els seus carrers, la seua platja, els seus teatres o les seues bandes de música no passaren desapercebuts per a autors com Blasco Ibáñez, Sorolla i Benlliure. A més de servir d'inspiració per a músics, compositors, pintors, escultors, gravadors o escriptors.

La disposició de les cases i els carrers transcorre en paral·lel a la mar, el que ha permès beneficiar-se d'una brisa que amb el temps es va constatar que també tenia múltiples beneficis per a la salut. De tot això –com es posa de manifest a les fotografies que integren la mostra– anaren adonant-se els valencians de la capital quan començaren a usar-la com a lloc d'esplai i d'estiueig.

Una 'singularitat' immortalitzada per Martín Vidal Romero, Luis Vidal Corella i Luis Vidal Vidal. Una saga de fotògrafs que ha ajudat a mantenir viva la història de la ciutat i que ens apropen, a través de la seua obra, a un barri tan emblemàtic com singular, i que serveix de testimoni de la tenacitat d'un poble per conservar vives les seues tradicions.

Junt a les fotografies, s'ha instal·lat en la sala un espai de descans i lectura, en el qual el visitant podrà consultar diversa bibliografia i documentació relativa a la mostra. La iniciativa, anomenada "Trau el suc a la biblioteca", és una proposta de la Biblioteca del museu, i pretén donar a conèixer l'interessant material bibliogràfic de que disposa aquest departament.