El MuVIM de València es consolida com a punt de trobada entre creadors de diferents disciplines

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta dues noves exposicions amb les quals acostar-se a l'estudi de la naturalesa humana des de disciplines diverses, a través de les obres de José Morea i Cesare Pergola.

'Moreatón' repassa, fins al 24 de novembre, quaranta anys de trajectòria artística de José Morea. Una obra en la qual observem la representació de la mort, però sense fer d'ella un drama i en la qual destaquen tres mòmies pintades en Taormina per a la galeria milanesa Arteborgogna, exposades en el Cub del MuVIM. Un espai sempre disponible i que demostra, com ha indicat Glòria Tello, diputada del museu, que "el MuVIM no tanca mai i sempre hi ha alguna cosa a fer a tota hora".

"Amb esta exposició el MuVIM, com a hereu de la Sala Parpalló, salda un deute històric amb Morea", ha volgut destacar Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, per a qui el Cub ha permés "aprofitar la potència de l'obra de Morea", una confrontació de la mort juntament amb el repàs i celebració de la vida. I és que, les seues mòmies no transmeten dolor, sinó que inciten a la meditació".

Topografies de l'ànima

Ha sigut presentada també 'Topografries de l'ànima', que podrà visitar-se del 17 d'octubre al 26 de gener de 2020 a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de València (Carrer de l'Arquebisbe Mayoral, 1). Una mostra produïda pel MuVIM i que, a causa de les obres de renovació del sistema de climatització que està duent a terme la Diputació de València en les instal·lacions del museu, ha sigut programada en este espai municipal. Una col·laboració amb l'Ajuntament que no és nova, com ha indicat Rafa Company, director del MuVIM, i que ja es va produir amb el cicle expositiu 'La riuà 60 anys després'. Per a la diputada del MuVIM, Glòria Tello, "reafirma una línia de col·laboració que venia realitzant-se en l'àmbit tècnic, però que ara es trasllada a l'institucional i que demostra la bona sintonia entre les institucions".

Subtils línies serveixen a Cesare Pergola per a transformar les superfícies i rostres captats per grans mestres de la composició com Caravaggio i Ribera, transformant-los en polígons encadenats que ens creen una il·lusió de volum en les seues obres. Tota una investigació que ens permet "entrar en l'obra i veure la seua l'escenografia i arquitectura completa', en paraules d'Amador Griñó.

En esta investigació, Pergola no es limita a l'espai i el volum en la pintura, la sèrie fotogràfica La Mesura del cos i els mappings de la sèrie Fantasmes rupestres conformen la investigació sobre la perspectiva i tanquen la trilogia que conforma esta mostra.