El 9 d'octubre de 1977, després de les primeres eleccions democrà tiques, el Plenari de Parlamentaris valencians va acordar proclamar el 9 d'Octubre com «Dia Nacional del PaÃs Valencià ». A la vesprada, després de la signatura del "CompromÃs Autonòmic del PaÃs Valencià " entre els partits valencians amb representació parlamentà ria –UCD, PSOE i PCPV-PCE, entre d'altres–, es va celebrar a la ciutat de València una de les manifestacions més multitudinà ries de la seua història en la qual varen participar, segons algunes estimacions, més de 600.000 persones.
Ara, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, exhibeix, fins el 7 de gener, la mostra9 d'Octubre de 1977. Retrats d'una il·lusió. Una selecció de fotografies realitzades pel col·lectiu de fotoperiodistes «El Cameraman» -integrat per Jorge Crespo, Rafael de Luis Casademunt i Carlos Errando-durant el transcurs d'aquella jornada. En les mateixes es recullen molts dels episodis que varen protagonitzar aquell 9 d'Octubre, com ara el ple extraordinari de parlamentaris que va tenir lloc a l'Ajuntament de València, la processó cÃvica, a més de la gran manifestació.
«Aquesta és, per damunt de tot, una exposició honesta -ha assegurat el director del MuVIM, Rafael Company-, en què no s'ha actuat de manera esbiaixada ni apriorÃstica, respectant totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que es varen donar cita en aquella mobilització de tan enormes dimensions. Diferents sensibilitats i percepcions sobre el que havia estat -i el que havia de ser-l'autonomia polÃtica dels valencians».
Per la seua part, el responsable d'exposicions del museu, Amador Griñó, ha incidit en la rellevà ncia social de la mostra, plantejada com «un document històric i fotoperiodÃstic que representa un moment fundacional en la construcció de la il·lusió col·lectiva de l'autogovern. Es tracta, per tant, d'un manifest visual, d'un mite fundacional i d'una part inextirpable de la nostra memòria», ha apuntat.
De fet, el fotògraf i membre fundador de «El Cameraman», Rafa de Luis, ha relatat la seua experiència cobrint els actes d'aquell dia, destacant «la impactant imatge de la convivència de banderes de tots els colors i les multituds de gent omplint pacÃficament els carrers», ha subratllat. Tot això, a més, «va ocórrer sense haver d'eixir corrent davant dels grisos», ha remarcat.
PolÃtics clau i persones anònimes
En moltes d'aquestes imatges que conté la mostra es poden identificar alguns dels polÃtics que varen tenir un paper rellevant en el procés d'elaboració i posterior desenvolupament del primer Estatut d'Autonomia aprovat l'any 1982. Figures com Joan Lerma -futur president de la Generalitat-, Ignacio Carrau -president llavors de la Diputació de València-, Miguel Ramón Izquierdo -alcalde de València i després fundador d'Unió Valenciana-, Pilar Bravo, Francesc de Paula Burguera -llavors diputat d'UCD per València-, Emèrit Bono, José Antonio Noguera de Roig, Antonio GarcÃa Miralles i un llarg etcètera de personalitats que varen participar activament en els avatars polÃtics de la Transició i la negociació de l'Estatut d'Autonomia.
Però, en la selecció d'imatges, el MuVIM ha volgut subratllar la presència dels rostres anònims d'aquella ciutadania que va participar en un acte d'afirmació col·lectiva que va unir a la immensa majoria dels valencians i les valencianes malgrat la profunda divisió d'opinions que tenien sobre el seu passat històric i el seu futur polÃtic.
Precisament, per aquesta heterogeneïtat va resultar tan excepcional aquella manifestació que, tot just ara fa 40 anys, va treure al carrer a milers de valencians i valencianes que pensaven de manera radicalment diferent -sobre el nom i l'extensió del seu territori, sobre l'ensenya més adequada per identificar-lo, sobre el carà cter i la filiació de la llengua que parlen-per tal de demanar una mateixa cosa amb una sola veu: un Estatut d'Autonomia.
Aprofitant el 40 aniversari d'aquelladiada, el MuVIM ofereix una selecció fotogrà fica -però també un homenatge-a aquell extraordinari episodi polÃtic de convivència i connivència. No debades, la tolerà ncia és una de les divises de la Il·lustració: Hobbes, Locke, Spinoza, Voltaire o Montesquieu -entre molts altres-varen fer d'ella la pedra angular de qualsevol possibilitat de convivència pacÃfica entre els homes.