Sols havien passat uns mesos. Per a Yoli pareixia molt de temps. No tenia forces d'arribar fins a aquell carrer comercial de Sagunt. Havia estat reclosa al pis del Port. Després de tants anys de ser el seu món aquella via urbana, res tenia interés. Però ara era obligatori canviar d'actitud. El llogater desitjava desfer-se del pis. Sols li quedava l'opció de comprar-lo o abandonar la vivenda familiar. La millor alternativa, doncs, era vendre la planta baixa i, amb eixos diners, pagar l'habitatge. Per tant, havia de dedicar eixes setmanes per a buidar el comerç.
Aquell matà es va armar de valor. Volia traure el que hi havia al magatzem. El primer que va pensar fou obrir les caixes nadalenques. La botiga s'omplia de dalt a baix del Nadal a partir de desembre. El seu home tenia uns destacats elements ornamentals. Va decidir traure-ho tot i deixar els objectes a terra. Triaria el que calia tirar.
Les llumenetes ocupaven quatre paquets. En veure la porta oberta, el llumener Gasparet va passar. S'alegrà de saludar-la. Va dir que cada any ajudava a penjar els llums i li arreglava els cables trencats. Quan estaven quasi una hora xarrant, de manera atrevida, li preguntà si li deixaria muntar-les. Ella va dir que, en passar festes, la botiga es vendria i que ho estava retirant tot. Gasparet, amb més motiu, va insistir. Si aquell era l'últim any, li agradaria muntar-les. Yoli, amb tristor i desgana, va cedir.
Al sendemà , la gent es va estranyar que la botiga estiguera plena de llum nadalenca. Ella continuà obrint el que trobava. Desembolicà algunes de les grandioses figures del betlem. Eren bellÃssimes. Eixa vesprada va entrar Lauren. Ploraren junts. Des d'aleshores no havia vist el millor amic de Javier. Va mirar el betlem. No pogué aguantar-se i li pregà : "Deixa'm muntar-lo. No entenc el Nadal sense mirar el betlem de l'aparador de Javier." Ella, emocionada i cansada, va deixar que ho fera. En un parell d'hores, recuperà la botiga l'alegria perduda. Aquell dia, Yoli va superar, en part, la depressió inicial. Cada moviment de les llums i la visió del betlem li feren pensar que ell continuava allÃ.
El 22 de desembre de matÃ, per a no escoltar sola a casa el sorteig, va anar a la botiga. Esta vegada va muntar les garlandes. En traure l'últim element decoratiu, va trobar un sobre que deia: "loteria de Nadal". El deixà en el taulell. En eixe moment, les botigueres del costat entraren entre crits i plors. Li digueren que a Sagunt havia tocat la grossa. Elles en tenien una participació. Preguntà pel número. Van dir que l'11.507. Obrigué el sobre. Va descobrir que allà dins hi havia un dècim amb eixe mateix número. Telefonà els seus fills. Seguidament va compartir l'alegria amb les botigueres i botigueres que tant havien estimat a Javier. Uns minuts més tard, va pensar que amb aquell premi, podria comprar el pis i mantindre la planta baixa. A més, va decidir que tots els anys l'ompliria de Nadal, com feia el seu home, amb la intenció d'escampar alegria i felicitat en el carrer. El 2019 fou trist però tingueren un regal de Javier en el moment que per a ell era més gojós de tot l'any: el Nadal. Yoli va entendre que l'esperit nadalenc pot arribar, fins i tot en els instants tristos.
Deixe'm, doncs, que l'ambient nadalenc ens entre per dins, encara que, com Yoli, no tinguem à nims ni ganes de rebre'l. L'estima d'un botiguer, o de qualsevol persona que ens vullga, sempre estarà , especialment estos dies, per a obrir-nos el cor i l'esperança. Bon Nadal.