El
mosaic Nolla és un paviment que va assolir el seu esplendor des de
final del segle XIX fins a mitjan segle XX. Va estar de moda a
l'època i es va utilitzar a la major part de les zones d'expansió
de poder adquisitiu -les eixamples i les cases burgeses-, i també en
espais i edificis públics de moltes de les ciutats de l'Estat
espanyol; i amb un repercussió molt important a Europa i Amèrica, i
també a països del Carib i del PacÃfic.
Al
nostre entorn immediat, a molts pobles de l'Horta i la ciutat de
València, la presència és molt destacada. Concretament a Meliana,
el mosaic ocupa un lloc rellevant en nombroses cases i edificis del
poble construïts precisament a l'època, molt especialment en les
tres primeres dècades del segle XX.
Els
mà xims exponents d'este llegat són la fà brica originà ria al
mateix barri de Nolla, al camà del Barranquet i enmig de l'horta
-hui una multinacional del ram elèctric-; i l'anomenat Palauet de
Nolla, l'edifici annex a la fà brica que, construït sobre la base
d'una alqueria important del segle XVII, es va transformar per a
funcionar com una precursora 'showroom',
o mostrari .
El
cas del palauet va viure un procés d'abandó i decadència a
partir dels anys seixanta del segle passat i, després d'alguns
intents previs, ha sigut en els últims 15 anys que s'ha pogut
traçar un full de ruta viable per a la recuperació d'este edifici
patrimonial.
Ara,
després d'una fase costosa de consolidació de l'immoble, és el
moment de programar les actuacions de rehabilitació interior,
especialment els nombrosos i variats paviments Nolla. Amb este
objectiu, serà important definir els usos futurs que haurà de
tindre este espai tan emblemà tic. Una tasca que l'Ajuntament vol
realitzar comptant amb la participació de la ciutadania, amb
experiències com les del cap de setmana passat amb la celebració de
l'Open Palauet Nolla o el Palaet Nolla en Obert, que han sigut tot
un èxit i que marquen una nova etapa. Una etapa en què l'edifici
començarà a formar part de la vida social del poble tot adaptant-se
a les diferents etapes del procés de rehabilitació.
Si
fins ara els primers passos de recuperació s'han realitzat
bà sicament amb l'esforç pressupostari de l'Ajuntament i les
subvencions de la Diputació, amb alguna aportació privada inicial
-fet que ha obligat a un ritme més lent-, ens trobem davant el repte
d'aprofitar altres vies de finançament que ens permeten avançar
més rà pidament. En este sentit, enguany hem incorporat per primera
volta la Generalitat per mitjà de la Conselleria de Cultura, però
el veritable repte serà aconseguir finançament europeu d'algun
dels diferents programes impulsats per la Unió Europea. Ara mateix,
l'Ajuntament ja en preveu dos. Un, l'estratègia ViuHo de
desenrotllament urbà sostenible i integrat (DUSI), conjuntament amb
els ajuntaments de Foios i Albalat dels Sorells, que té oberta la
tercera convocaròria. I, acabat de presentar, el Pla Operatiu Local
FEDER impulsat per la Generalitat per a projectes de recuperació
patrimonial amb projecció turÃstica.
Finalment,
cal aconseguir també la implicació i el cofinançament del teixit
empresarial, econòmic i productiu de Meliana. Un à mbit en què el
govern municipal ja tenim diferents idees per tal de fomentar la
col·laboració i la participació conjunta en este projecte
col·lectiu de Meliana. S'obri, per tant, un temps nou per al
patrimoni Nolla i el seu Palauet, un repte encoratjador.