En
les últimes conteses electorals, el Partit Popular ha perdut un bon
grapat de milions de vots i la major part dels governs, que en molts
casos ha estat exercint durant anys a mena de règim. A més, amb la
caiguda del dit règim, estan aflorant nombrosos casos de corrupció
que s'estenen per tot arreu com una veritable organització mafiosa.
Això genera molt de desconcert, perquè no se sap qui pot ser el
pròxim investigat. En les files populars, tots aquells que han
ocupat cà rrecs polÃtics o de gestió rellevants es miren de reüll.
Tot això està generant un trauma important al si de l'organització,
i entre la milità ncia i el seu electorat s'ha estés el desconcert,
el desà nim i la desafecció.
Tot
plegat fa que en el dia a dia la resta d'organitzacions polÃtiques i
de responsables institucionals, els dels governs del canvi, observem
entre els populars un estrés posttraumà tic important que els porta
a fer una oposició molt descentrada, crispada, desenfocada i fora de
la realitat.
Meliana
n'és un bon exemple. Primer calia crispar-ho tot, fins i tot les
festes locals amb allò dels llibrets o les processons, inclosa
l'amenaça de denúncia per part de la senyora Bonig per prohibició
i vulneració dels drets fonamentals. Si això fóra cert, no
s'hauria presentat la denúncia ja fa temps? Hui és l'hora que no en
sabem res. Això sÃ, la senyora Bonig va presidir la processó com a
presidenta del PP. Potser només buscava uns titulars de premsa.
Tot
això adobat durant estos mesos d'un únic argument polÃtic, la
defensa de les senyes d'identitat i la invasió catalanista. Sempre
amb paraules grosses, catastrofistes o apocalÃptiques amb l'única
finalitat de dibuixar un escenari de conflicte entre valencians i
generar un relat irreal amb una clara finalitat partidista, quan
l'única realitat és la gran crisi social que ens ha deixat la
polÃtica popular de les retallades. A Meliana, l'absurd i el ridÃcul
dels populars es produïa en l'últim ple ordinari. Alhora que
presentaven una moció en defensa de les senyes d'identitat, el
Tribunal Superior de JustÃcia els condemnava per la seua polÃtica
en contra del valencià , la senya d'identitat més important dels
valencians i les valencianes.
Els
senyors Cuesta, Esteve, RodrÃguez o Escutia, en lloc d'assumir
l'error i demanar disculpes al poble de Meliana, s'han mostrat
desafiadors en un clar menyspreu a la justÃcia i a les institucions:
"Lo volverÃamos a hacer una y mil veces". És la manera de
fer del partit, una manera que s'evidencia cada dia a l'hora de fer
front als escà ndols judicials pels nombrosos casos de corrupció que
empastifen el PP.
I
de relats ficticis, en podÃem llegir un altre del senyor Escutia,
regidor popular, en estes mateixes pà gines fa uns dies, 'Gran
herencia, deficiente gestión'.
És curiós, un immoble afectat per un procés judicial que va
finalitzar al juliol del 2007, just quan els populars van accedir al
govern municipal, ha esdevingut la seua "gran herencia". No
sé si tardar huit anys a aconseguir un preacord verbal amb el
propietari és la millor carta de presentació. El ben cert és que
el nou govern, en estos pocs mesos, hem tancat aquell preacord; hem
consignat els diners en el pressupost -que no hi eren-; hem
formalitzat la compravenda; hem facilitat la retirada de tones de
runa, trastos i ferralla; hem realitzat la permuta de la parcel·la
annexa; hem tancat l'edifici amb seguretat i estem elaborant el
projecte de demolició -que tampoc existia-, i que a més afectarÃ
part de la propietat confrontant. Sembla que fer la faena és una
"deficiente gestión".
La
negació de la realitat, el desconcert o la desorientació són
sÃmptomes clars de l'estrés posttraumà tic. Els aconselle que s'ho
facen mirar.