Gran festa per l´ascens després del triomf a Picassent. Foto: EPDA.Silla està d'enhorabona. El seu equip de futbol més representatiu en la història del nostre poble, després de 7 temporades jugant a Primera Regional, torna a tindre l´estatus que mai pot perdre: la Preferent. Han sigut anys de molt de treball, lluita i sacrifici per banda del Club de 1927 per traure el conjunt siller d'una categoria que no li correspon i eixí ho va entendre enguany el cos tècnic. Un equip encapçalat per Manolo Castaño (en la seua primera experiència a una banqueta amater), el planter i la fidel, com poques, afició que ha recolzat incondicionalment el projecte d'ascendir "sí o sí" a Preferent oferint aquest exercici futbolístic imatges i desplaçaments per al record.
Els seguidors sillers van acompanyar massivament al conjunt blanc a la graderia del camp Miguel Monleón de Picassent i el Silla CF jugà com a casa, amb xaranga inclosa que donà suport abans, durant i després de l'encontre amb les celebracions de jugadors i aficionats al terreny de joc una vegada finalitzà el partit.
El Silla va fer patir als seus a la primera part, ja que no trobà el lloc al camp tenint el Picassent dues bones oportunitats per avançar-se al marcador. La polèmica vingué a l'àrea local amb una caiguda de Petete per una entrada d'un defensa picassentí que l'àrbitre no volgué assenyalar com a penal. Però el pas pels vestidors, com tantes vegades ha ocorregut aquesta lliga, li vingué molt bé al Silla, que entrà de nou al partit dispost a sentenciar l'ascens.
El baló sols era propietat dels jugadors blancs i l'afició començà a empentar cap a la victòria. Petete fou abatut per segona vegada i el col·legiat tampoc ho castigà i a la tercera, en aquesta ocasió en ser agafat Adrián fins caure, s'assenyalà el punt de penal. Petete, el màxim golejador del Silla, transformà el 0-1 enmig de la bogeria dels seguidors. Sols sis minuts després Javi Servando feia el 0-2 i Adrián, en el minut 73, el 0-3 definitiu que pogué ser més ample si el porter del Picassent no haguera fet parades de mèrit. L'eufòria ja era total a la banqueta del Silla CF i a la graderia on les abraçades i les ovacions van ser els grans protagonistes als darrers minuts de l'encontre. El Silla CF ja havia aconseguit l'objectiu.
El xiulet final de l'àrbitre va coincidir amb l'entrada al camp dels futbolistes de la banqueta, tècnics i aficionats a més de dues pancartes on es podia llegir: "CAMPIONS TEMPORADA 2011/2012" i "ASCENS A PREFERENT SILLA CF". La festa era total al Miguel Monleón de Picassent i en la mateixa també van participar la totalitat dels membres del filial siller, que amb l'ascens a Preferent del primer equip el proper any jugaran a Primera Regional després d'haver quedat campions al Grup IX de Segona.
Els futbolistes buscaren a l'entrenador, Manolo Castaño, i al President de l'entitat, Ricardo Peris, per mantejar-los amb l'ovació dels aficionats i el crit de guerra d'aquest ascens "ENTE, ENTE, ENTE… EL SILLA EN PREFERENTE" i el clàssic "CAMPIONS, CAMPIONS!". Tècnics i directius no es lliuraren de la dutxa ni de ser banyats pel cava abundant que entraren al vestidor siller.
L'alcalde, Serafín Siméon, present a Picassent va felicitar personalment i en nom del poble a l'equip i el club per l'èxit aconseguit per partida doble; mentre que el regidor d'Hisenda i Esports, Marcos Zaragozá, que es trobava fora de Silla, telefonà al president del Club, Ricardo Peris, en el sopar de celebració per fer arribar la seua enhorabona.
L'arribada de l'expedició a Silla fou espectacular amb una desfilada, prèvia autorització de l´Alcalde, pels principals carrers fins les 22:00 hores i prèvia aturada a la plaça del poble on es disparà una traca de 60 metres i un castell de focs d'artifici commemorant una temporada per a la història.
