No va poder ser. Després d'encadenar dos triomfs de manera consecutiva davant del Racing d'Algemesà i el Massanassa, el Silla Club de Futbol va caure derrotat al Vicent Morera davant del CF Cullera, actual campió del grup 3 de Preferent i un dels mà xims aspirants a l'ascens a Tercera Divisió.
Només veient l'onzé titular que va posar en lliça el conjunt de la Ribera Baixa i els suplents que van ocupar la banqueta visitant, un ja es fa a la idea del potencial esportiu d'aquest Cullera. Al marge del resultat, l'altra gran notÃcia de la vesprada va ser, una vegada més, la resposta tan positiva de l'afició sillera que, desafiant el fred, va acudir al Morera en un nombre superior a les 300 persones animada pels bons resultats del nostre equip i la reacció que li ha portat a barallar per eixir dels llocs perillosos de la classificació. Sens dubte, el camp siller s'està convertint en un dels llocs on millor ambient de futbol es respira actualment en la categoria, per la qual cosa, des de l'entitat de 1927, no podem més que agrair a la nostra gent el seu suport i fidelitat: GRÀCIES AFICIÓ!!!
El Cullera es va emportar un partit que se li va complicar per moments, a pesar de la diferència d'ambdós en la taula, ja que el Silla arribava al xoc en el seu millor estat de forma de la temporada. El conjunt dirigit per David Gutiérrez Guti buscava, igual que el Silla, donar continuïtat a les seues dues victòries consecutives i ho va aconseguir grà cies al gol de Jabu. Els dos equips van optar principalment per balons llargs a la recerca dels seus atacants, fonamentalment condicionat, per l'estat irregular de la gespa artificial que presenta el Morera.
Els visitants van ser els que van tindre la major part de les ocasions de gol, encara que les poques que va tindre el Silla van ser realment molt perilloses. Per part del Cullera, en els primers 45 minuts, cal destacar un mà a mà de Jabu, una cabotada de Guillem i els tirs d'Edu López, tant de falta com des de lluny, que en unes ocasions van eixir desviats i en altres va aparèixer un sempre segur Lucas. Va ser el mateix Edu López qui va gaudir de l'oportunitat més clara amb un xut llunyà que es va estavellar al travesser i en una falta directa que va obligar Lucas a realitzar una superba parada. El Silla també va tindre la seua en una rematada de Juan Carlos a boca de canó que Greus, en la seua eixida als peus del planter blanquet, va impedir amb el cos el gol siller. Renzo i Ós, completant un treball de desgast al centre del camp molt important, van ser els encarregats d'assistir contÃnuament de balons a Juan Carlos, Juanma, Machancoses i Guti, però la fèrria defensa del Cullera, liderada pel defensa central de Silla, Engrune Ortega, va salvar en més d'una acció a Greus.
En el segon temps tot va seguir igual, Jabu va tindre un altre mà a mà i Guillem va estavellar una rematada en la fusta, fins que en el minut 62, en un centre des de la dreta, el xicotet Jabu va rematar en el segon pal amb la testa i va anotar el 0-1 que, finalment, va ser definitiu. La celebració del gol per part de Jabu, tan bon futbolista com provocador, va alçar les protestes de la tribuna que va entendre que el jugador roig i blanc va fer certa mofa dels seguidors sillers que el van increpar. Juan Carlos va tornar a tindre el gol en un cabotada, només dins de l'à rea, que a punt va estar de significar l'empat amb Greus lesionat per un estirada muscular que li impedia traure en condicions l'esfèric amb els peus.
L'expulsió de Beni en el minut 87 va afegir més emoció a la trobada, ja que el Silla es va bolcar sobre la porteria contrà ria amb els incorporats al camp Jawi i Adrián, en ambdues bandes, buscant en el centre de l'atac Raúl Salas i Juan Carlos. El final va acabar sent un tant agònic per al Cullera; mentre que els blanquets es quedaven amb la sensació que el partit se'ls havia fet curt per a poder, almenys, puntuar.
El Silla no va poder amb un dels cocos de la categoria i a partir de la pròxima jornada afrontarà la primera de les tres finals que li esperen per aquest ordre; Carcaixent, Alberic i Canals, tres rivals directes en la lluita per la permanència.
