El valencià, una llengua sense cap complex

Que la dreta juga fort i brut amb el tema de la llengua és cosa tan sabuda que ja no sorprén ningú. Per això, que la lideressa popular, Isabel Bonig (un cognom massa valencià molt al seu pesar!) s'entreviste amb el president Puig durant les vacances per a dir-li que muy mal el plurilingüismo, porque divide en vez de unir, resulta tan previsible com cansat. Pareix, però, que el president li ha dit que nones i que el decret assegura un ensenyament de veritat plurilingüe per a l'alumnat valencià, que tindrà majors oportunitats d'arribar a expressar-se tan bé en valencià i castellà com en anglés. Hauria estat bé que en eixa reunió, algú li haguera dit a la Sra. Bonig que, per molt que vulga desacreditar el model lingüístic per a l'ensenyament aprovat pel Govern del Botànic, el que s'emportà un bon estiró d'orelles fou el Partido Popular i el fals trilingüisme que volia implantar a les Illes Balears i al País Valencià. Està més que clar que el que el PP no ha aconseguit en les urnes vol aconseguir-ho en els jutjats, escenificant o jo o el caos sense importar-li el més mínim les repercussions que tinga açò en les i els estudiants de la pública, a la fi sempre han confós educació amb negoci. No és cap notícia nova que la dreta trolera, que diu defensar el valenciano, faça trampa.

Durant anys, ens han volgut fer creure que la diversitat lingüística era font de conflictes i la dreta casposa i la falsa intel·lectualitat esquerrana ha practicat la intolerància i el rebuig per eixa diversitat, però per sort, sabem i hem pogut constatar que són precisament el respecte i el foment de la diversitat lingüística i la promoció del multilingüisme els instruments més potents i eficaços per a la integració i la cohesió social. I per això el decret de plurilingüisme dissenya un model que suma coneixements i amplia el saber sense insistir en la ignorància.

Dissenyar models educatius que posen en valor el valencià, en peu d'igualtat amb el castellà i en condicions d'equiparar-les amb l'anglés és tan plausible com reprovable voler fer creure que això és imposar el valencià. Com si les tres llengües de què estem parlant (valencià, castellà i anglés) coexistiren en les mateixes condicions socials!!

Mentre uns tergiversen i volen mostrar les coses com no són i altres es fan els llonguis com si la cosa no anara amb ells, en Compromís continuem pensant que la diversitat lingüística i els avantatges que pot representar el seu foment és una gran oportunitat per a comprendre millor la societat actual: complexa, diversa i multicultural.