Els (i-)responsables de la destrucció de la indústria del Camp de Morvedre

Era l'any 1983 i jo llavors era menuda però hi ha coses que no s'obliden: amb frases com "ya esta bien de dar morfina al enfermo" o "guardad las pancartas, que las tendréis que sacar más veces" es va tancar AHM deixant 2000 treballadors i treballadores al carrer. Com diu la dita "El poble que no fa memòria de la seua història està condemnat a repetir-la." I hui, trenta anys després, la crua realitat ens torna a colpejar. Si l'any passat eren Galmed i Pro-Sidmed, enguany és Bosal la que tanca, i Tumesa i Tyssen-Ros Casares amenaçades. La indústria, el segon sector, que sempre tirava del carro de l'economia tant local com comarcal, queda en segon lloc per percentatge d'atur. La causa ha estat el tancament de les dues grans factories Galmed i Bosal. Però no és menys greu la situació de la xicoteta indústria, també afectada amb EROs i retallades de sous, per no parlar dels danys col•laterals en el sector serveis. Vivim en una zona estratègicament privilegiada: una comarca amb port marítim, dos polígons industrials i Parc Sagunt amb quilòmetres de terreny (buit però ple de fanals), i infraestructures de connexió per via fèrria. Però davant d'això què tenim? Tenim un govern local ineficaç i inoperatiu, que a més es congratula de les dades comarcals de l'atur (més de 8300 persones sense treball) el mateix dia que la plantilla de Bosal rebia la carta d'acomiadament. L'oposició, acomodada amb la inoperativitat del Partit Popular. La gent que volem treball i treballar de manera digna demanem a qui governa que es deixe de cortines de fum i maquillar dades: una persona que treballa un dia a la setmana no és un treballador en actiu, és un aturat de sis dies. Les reformes laborals del PPSOE ens priven de drets que tants anys ens han costat de guanyar, afavoreixen la precarietat i la dualització, ens deixen sense alternatives laborals.

Per altra banda, els treballadors no volem almoina ni caritat; la solidaritat que ofereixen a posteriori, quan el tancament de les factories és una realitat, no val més que per constatar el seu cinisme: si s'ha arribat a aquesta dramàtica situació ha estat per culpa de la funesta gestió del Partit Popular. És el PP qui no aposta per un reforç econòmic per al nostre territori com ara el Corredor Mediterrani de mercaderies que exigeix la UE; és el PP qui no presenta alternatives al model productiu; és el PP qui atorga la potestat als grans empresaris en detriment dels treballadors en la reforma laboral anticipada pel govern de Zapatero. Com deia al començament, la història es repeteix. I ara la visc com a representant local d'Esquerra Republicana acompanyant els membres de les factories afectades al Congreso de los Diputados per oferir-los el treball que pot fer el nostre grup parlamentari a Madrid; seguidament lliurarem la documentació necessària als nostres eurodiputats perquè la preocupant situació de la indústria morvedrina siga present al Parlament europeu. Hem fet això i farem tot el que podrem perquè ens solidaritzem amb els treballadors i treballadores de la indústria morvedrina, perquè en som part, perquè cal plantar cara a la seua destrucció... Exigim conjuntament més acció dels governs i menys paraules, no compassió, perquè ens calen tots els nostres drets i polítiques laborals i socials justes. Amb el PP governant-nos a Sagunt, a la Generalitat i des de Madrid ja hem vist que és impossible. Endavant amb la lluita! Elo Chamarro i Fernández, militant d'Esquerra Republicana de Sagunt