Lluis Mesa. FOTO EPDAPerò si alguna cosa queda, de tot l'impuls encoratjador que tingueren, és la trajectòria dels militants. Ells, fidels a uns valors i des de l'altruisme, han estat allí. S'han enfrotat a tot allò que d'una manera justificada o no la societat ha tirat en cara als partits polítics. Han donat suport a les decisions, a voltes intel·legibles, dels dirigents.
A canvi del seu meritori quefer han rebut molt poc. Poques vegades han estat preguntats. No han format part de les estructures dirigents per no haver-se professionalitzat en la política. Tanmateix allí han estat amb la força que els infon el fet d'estar prop de la problemàtica quotidiana. En este moment de canvis, els partits, i sobretot els dirigents, els haurien de donar veu. Caldria que els deixaren governar. És necessari que la seua força s'aprofite per infondre confiança en una entitat que malgrat estar consagrada per la Constitució ja no respon a les expectatives del passat.
En estos darrers temps s'intuïxen alguns canvis en les estructures polítiques. Tal vegada són moviments que resulten efectius. No obstant allò important és que per als anys venidors els cabdillismes polítics deixen pas a una nova etapa en la qual els militants siguen més que un nombre o un suport. Han passat els anys en es quals estos callaven. En definitiva, si els partits polítics s'han salvat i es poden salvar és pels seus militants. Ells i sols ells es mereixen el nostre homenatge i el suport perquè siguen la vertadera veu política del futur.
