Quico Fernàndez. EPDALa identitat de la nostra ciutat és complexa i fins i tot conflictiva, en la mesura que no podem parlar d'un sol origen, i sobretot perquè no tots els ciutadans compartim el mateix relat de la nostra història. És més, moltes vegades, i quasi sempre de manera interessada, es projecta una imatge d'una ciutat amb orígens i identitats contraposades. Per una banda el Sagunt històric, d'arrels ibèriques i romanes, arrecerat en el seu Castell i apegat a tradicions immemorials, agrari i conservador; per altra el Port, industrial i mariner, obrer i modern, conformat per un al.luvió de gent arribada d'altres terres.
No seré jo qui negue que darrere dels tòpics hi ha algunes veritats, però de la mateixa manera podem afirmar que són moltes més les coincidències que les diferències entre els veïns i veïnes de la nostra ciutat, i que els prejudicis exageren les diferències fins a la caricatura. La immensa majoria dels treballadors de Sagunt i el Port estan ocupats en el sector terciari, en la indústria hi ha portenys i saguntins en proporció a la seua demografia, i en l'agricultura, a banda de ser molt poquets, la major part dels assalariats que hi treballen difícilment es podrien identificar amb un nucli o altre. I si parlem de la llengua, el valencià ha perdut parlants a Sagunt mentre cada vegada hi ha més veïns del Port que l'aprenen i l'usen. Pel que respecta a la ideologia els matisos serien la norma. En definitiva, moltes vegades els tòpics contradiuen la mateixa realitat i la distorsionen amb una finalitat deliberada.
Diu una llegenda que Sagunt va ser fundada per Hèrcules i una altra que ho va ser per mariners grecs de l'illa de Zakintos. Potser hi va haver una colònia hel.lena en els orígens, o potser els historiadors romans estaven molt interessats en esta versió per justificar la seua intervenció contra els cartaginesos. Alguns autors han destacat que ja des del segle VI a.n.e. la nostra ciutat tenia dos nuclis, un situat a la costa, amb un port, i segurament amb una colònia comercial grega, i un altre, Arse, ubicat en la muntanya del Castell, seu política i militar, centre d'un ampli territori, que feia servir aquell port com a espai d'importació de mercaderies de la Mediterrània i d'exportació de la producció autòctona. Intensament romanitzada, Saguntum va caure al cap dels segles en mans dels visigots i posteriorment va ser conquistada pels musulmans, que la convertiren en la Madina Murbiter que els cristians van ocupar al segle XIII. Expulsats els jueus el 1492 i els moriscos el 1609, no va quedar a Morvedre ni rastre dels seus antics avantpassats, víctimes d'una neteja ètnica que nega radicalment eixe tòpic tan injust de la convivència de religions i cultures.
Molt de temps després, a principis del segle XX, uns empresaris bascos decidiren explotar les antigues mines d'Ojos Negros i buscaren un lloc on construir un embarcador. Els va semblar el lloc més idoni la costa de Sagunt, una miqueta més al nord del Grau Vell i de l'antic port ibero-romà. I ací comença una altra història, el naixement del nucli del Port de Sagunt, que amb el pas del temps creixeria fins a superar en població l'antiga ciutat. Immigrants procedents d'altres comarques valencianes i d'altres territoris de l'Estat espanyol començaren ací una aventura de vida que millorara el seu benestar.
La convivència entre les poblacions no sempre va ser fàcil, com és natural, però amb el temps, la immensa majoria dels ciutadans han assumit que la història ens ha unit i que el nostre futur és caminar junts, des del respecte a la pluralitat i des de la convicció que la diversitat és un factor positiu. Les ciutats modernes són cada vegada més complexes i heterogènies. La nostra identitat ha de ser precisament la modernitat i la diversitat, la suma d'orígens i arrels, la suma de voluntats per construir una societat més justa i solidària, una ciutat conscient de la seua història, però oberta al progrés i al futur.
