Regina Llavata.Les persones que tenen un interès, afició, un motiu d'implicació o inquietud en moltes ocasions acaben trobant-se en un lloc, en una acció i en el mateix moment, amb molta probabilitat. El gust per la lectura des de la infantesa és l'espoleta, quan ja tens edat i coneixement a l'escola, de provar a escriure algun tipus de relat, poesia, conte, depenent de l'edat. Amb els anys poden passar dues coses: que l'afició creixca en l'adolescència i ja d'adult es tinguen obres de certa qualitat, o potser s'abandone per diferents raons depenent de la persona, com són no trobar motius per seguir, no rebre recolzament adequat o inclòs ser motiu de burles per alguns amics, familiars o coneguts.
Fa sis anys un grup de persones es trobaren en un Club d'Escriptura per aprendre, sentir-se a gust, i compartir escrits i vida. Les primeres sessions, com en tot, foren d'ajust, coneixement personal i comprovar si les expectatives es complien o s'havia trobat valors nous que no s'esperaven per seguir anant, escrivent i polint els escrits amb aportacions i bona actitud.
Quan passa el temps en tots els col·lectius es produeixen grupets d'afinitat, en aquest cas per escriure relats més curts, poesia, novel·la o assaig. Al eixir de les sessions algú diu de pendre alguna cosa i comença a haver complicitats més enllà de l'escriptura. Però tot no és sempre tan bonic i hi ha persones a les que no els interessa el contacte personal més enllà del Club, i altres no troben l'empatia que creuen merèixer. A la fà són un grup de persones de la nostra societat i com a tal es comporten.
I sis dones acaben, mig en broma, escrivint una novel·la compartida, grupal, que ja fa 5 anys que estan treballant i que suposa esforç intel·lectual, tècnic, emocional, temps personal per ajuntar-se, coordinació, però també s'aconsegueixen rialles, alegries pel que van aconseguint i molta il·lusió en acabar publicant-la. Pareixeria que es molt complicada l'escriptura en si però el major impediment és conjugar les diferents personalitats, estils, aspiracions personals. Cada decisió comporta pactar. Com continua la història, les diferents opcions, llimar malentesos. Dones que entenen els impediments personals de cadascuna per quedar, per escriure, per llegir allò escrit. Dones que s'animen unes a altres per continuar i fer realitat el motiu pel que el grup existeix. Dones que si veuen aconseguit el seu projecte seran felices per haver-ho aconseguit juntes, que faran felices a les seues amistats i famÃlies per vore materialitzat el projecte de fa tan de temps i que tanta energia i treball ha requerit.
La polÃtica fa uns mesos que ens té ocupats i preocupats per resoldre la formació del Govern d'Espanya, quan es publique l'article no se que haurà passat ni en quin moment polÃtic ens trobarem, però hui reflexionant crec que el sÃmil és adequat en ambdós assumptes plantejats. El bé comú, l'objectiu primari de conformar un govern progressista, d'escriure una bona novel·la, d'avançar per no provocar fer passos enrere, d'oblidar les individualitats, de renunciar per sumar.
La polÃtica es part importantÃssima de la vida, permet ordenar, redistribuir, prestar serveis, mostrar els valor comuns, minoritzat les dificultats, cuidar i treballar per les persones, millorar la societat. Deu tractar-se com farÃem en els altres à mbits socials, personals i laborals: amb col·laboració, treball en grup, no perdent de vista el projecte d'un govern per la gent, oblidar la motivació personal, i aconseguir el millor llibre possible com fan les sis dones, per què vindrà un estrany sense escrúpols i ens escriurà un mal final.
