Lexdiputat de Compromís Enric Bataller. EPDAContingut íntegre de la carta que l'exdiputat de Compromís Enric Bataller ha fet pública a una xarxa social en la que explica els motius que l'han dut a abandonar la militància en la formació política:
Amigues i amics,
Deixe la militància en Compromís i us escric per contar-vos breument les raons que em mouen a prendre aquesta decisió.
Com sabeu, he estat treballant per Compromís des de molt abans de la seua fundació oficial, en aquells anys en que algunes mirades miopes i/o interessades es negaven a entendre que la unitat era la millor manera de regenerar un País Valencià paralitzat per la corrupció, l'amiguisme i la prepotència d'una dreta sucursalista i deslleial amb la gent i amb les institucions.
Vàrem posar en peu Compromís amb molt d'esforç personal i asaborint l'amargor de la incomprensió i el menysteniment, quan no la persecució política fins i tot en els tribunals. Van ser anys intensos i emocionants, i mai vàrem desfallir perquè portavem el convenciment de que el nostre Poble mereixia un futur que no el que li oferia la misèria de la vella política.
Estic orgullós de la meua aportació per donar cos al projecte: el treball militant al meu col.lectiu del Marítim de València, els contactes porta a porta, els innumerables actes divulgatius, els articles en premsa … Estic content d'haver coordinat els primers programes electorals, el de les generals del 2011, i els de les generals i autonòmiques del 2015, perquè era imprescindible la cohesió i la síntesi del projecte transformador. Crec també que vaig fer una aportació positiva i diversificada al Congrés dels Diputats com a portaveu del Grup Mixt a les comissions d'Agricultura, de Transició Ecològica i de Justícia. I especialment m'emociona la faena feta per la recuperació de la Memòria Històrica.
A la vista de la situació actual, però, pensé que la utilitat de Compromís ha arribat al seu punt final. El projecte va nàixer per combatre els grans problemes globals (la crisi mediambental, l'augment de la desigualtat, la destrucció de teixits productius equilibrats, la pobra participació democràtica, inclosa la presència real de la dona en la vida política) des d'una perspectiva pròpia i decidida a posar en valor polític tota la riquesa social valenciana de progrés, què portava dècades submergida per culpa d'enfrontaments mai acabats de superar. Malgrat eixe desig, ara el debat s'ha comprimit en dos únics blocs: una dreta oficial agressivament espanyolista, enemiga de la pluralitat i retalladora de drets, i una esquerra on Compromís s'ha funcionalitzat amablement com un bon gestor en els nivells municipal i autonòmic (encara que retrocedint posicions) però com un actor prescindible en els camps estatal i europeu, precissament allà on s'està jugant realment la partida política de la què depén el nostre futur com a Poble.
- Què anem a fer per construir el relat d'un Poble Valencià que
déu a les generacions passades la seua densitat present i la seua
voluntat de continuar tenint una veu col.lectiva en la construcció
diària del demà?
Compromís s'ha paralitzat, i no confie en que els interessos de les cúpul.les que el governen permeten una evolució positiva. Les critiques alçades per la manca de democràcia interna i pel tancament burocràtic d'una organització que volíem fresca i oberta, mostren que són massa els vicis acumulats, tot i que la quasi infinita paciència de la militància ha permés fins ara que el problema restara amortiguat.
Siga com siga, no vull ser còmplice per més temps d'una situació que, honestament, ni m'agrada ni pense que aporte encara cap més utilitat social. Cal treballar ja per bastir alternatives que sumen més gent, que traguen a la llum el millor d'eixa pluralitat valenciana, tan matitzada, què els actuals partits no saben o no volen representar en la seua plenitud. Cal superar el déficit de representatitivat del nostre sistema polític.
