Lluna Arias.Estos dies s'ha popularitzat a les xarxes una frase que moltes dones -així és, som la majoria dones- ens hem posat de perfil, corejat a les concentracions o plasmat al carrer en pancartes i grafittis. La frase diu "Yo te creo", "jo et crec", i es dirigeix a la jove víctima d'una violació en grup en els sanfermines. Tan senzill com això. Et creiem.
Perquè no és un cas aïllat. Quan una dona denuncia una agressió, l'ombra del "però" planeja, de manera quasi incisiva. No puc imaginar que una persona acudira a denunciar un robatori, i en primer lloc es dubtara del seu testimoni i en segon lloc se la crivellara mediàticament. És impensable que, per exemple, es tinguera en compte l'explicació del lladre volent justificar l'acte: "però... duia el mòbil molt a mà"; "però... és que anava amb ell parlant com si volguera provocar"...
Aquesta manca d'empatia amb les dones i justificació dels agressors, fins i tot de l'entorn de la víctima, és més preocupant quan abordem l'actitud d'alguns magistrats i magistrades, del Sistema Judicial. En aquest mateix cas, el tribunal va admetre informes de dos detectius privats que havien seguit la víctima els mesos posteriors als fets, en els quals inclouen fotos de la xica en les seues xarxes socials, on aparenta fer "vida normal". Quina gosadia!, deurà pensar aquest tribunal, que tracte de recompondre la seua vida després d'una agressió, veritat? "Però... no estava tan afectada?"
La situació es veu agreujada pel fet que no s'han tingut en compte les converses de Whatsapp prèvies de l'anomenada "Manada". El Sistema Judicial té en l'atenció a les víctimes una assignatura pendent, encara. Quan els protocols funcionen, tampoc funcionen. O són insuficients o ineficaços, però el cas és que no sempre funcionen. Jéssica, la jove d'Elda assassinada per la seua exparella en la porta del col·legi del seu fill havia canviat de casa, de treball, tenia ordre d'allunyament contra ell, i el dia anterior a ser tirotejada l'havia denunciat per trencar eixa ordre. "Però..."
Eixos "però" són fruit de l'assumpció de les agressions a les dones, com un problema "de dones"; de la manca de transversalitat en les accions per a la seua eradicació; de no assumir que la violència masclista és un PROBLEMA D'ESTAT que està cobrant-se la vida de desenes de dones cada any, pel simple fet de ser-ho.
Sabia vostè que pot denunciar si presència un cas de violència, sense ser víctima? Sabia vostè, sobretot vostè, Home, que deu compartir en xarxes socials la seua condemna a la violència masclista? (cosa que només solem fer les dones). Dissabte és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, i no només este dia, tots els dies de l'any necessitem que tothom denuncie pública i judicialment la violència a la qual som sotmeses les dones, més del 50% de la població.
