''Ens falta més consciència de comarca al Camp de Morvedre''

Carlos Gil té 48 anys, està casat amb dos filles i és consultor d'empreses, tècnic d'investigació a la Univeristat de Valencia i profesor d'Economia a la Universitat Politècnica de València. És alcalde de Benavites, a la comarca valenciana del Camp de Morvedre.

Encetem el final de la legislatura. Quin és el balanç de gestió fins ara?

Pense que estem en condicions de fer un balanç positiu. Ha segut esta una legislatura atípica per la falta de confrontació política i això ens ha permés dur a terme un treball tranquil i meditat, sempre pensant en un futur a mitjà i llarg termini, sense pensar en exigències de terminis polítics i atenent al que pensem que pot ser millor per al futur del nostre poble. En l'aspecte econòmic, hem mantés els paràmetres de gestió de la pasada legislatura i, a dia de hui, podem afirmar que el deute està per baix del 20% d'aquell que ens trobàrem al 2011. Això ens ha permés començar una política fiscal de baixada continuada d'impostos sense que això supose una reducció en la qualitat dels servicis prestats als veïns. En infraestructures, hem seguit en solucions estructurals per a la reducció del gasto. Les actuacions en materia d'eficiència energètica estan donant els seus fruits i ara paguem per la llum el 60% del que es pagava en 2011. La intenció és seguir treballant en eixa línia de minimitzar el cost de l'enllumenat i generar un estalvi que pugam invertir en altres partides. D'altra banda, s'ha seguit un pla d'adequació d'espais públics a les necessitats dels veïns i la reforma del saló d'actes pense que és un clar exemple, posant en les condicions adequades un espai de trobada, de participació, de cultura i que mereixia una estètica com la que ara té. I en l'àmbit cultural hem seguit diversificant l'oferta i ampliant les activitats locals. L'èxit de la primera edició de la Fira del Comerç, el Producte i les Associacions és un clar exemple de noves oportunitats de fer poble entre tots, però hi ha molts altres com la consolidació de la Marxa Nocturna o la Volta a Peu, o la programació infantil de Nadal o de Pasqua per als més menuts.

Què queda per fer fins a maig de 2019. Reptes de la recta final?

Queda molt per fer, però sobre tot no plantejant-nos com a data de referència la pròxima convocatoria d'eleccions. A maig del 2019 no s'acaba res. El poble continua i Benavites i els seus veïns continuaran tenint les seues necessitats. Hem d'atendre el temps que ens ha de dur a eixa convocatòria electoral i en el que tenim la responsabilitat de governar, però també pensar en el futur i treballar en una amplitud de mires per damunt de qualsevol cita amb les urnes que permeta mantindre eixe creixement sostingut, siga qui siga qui governe en la pròxima legislatura. Si ens referim a projectes concrets que encara han de vore la llum en esta legislatura, destacaria la millora de la connexió vial entre Benavites i Quartell pretenent evitar els problemes de trànsit i de seguretat per als vianants que es donen cada dia i que volem resoldre abans d'haver de lamentar cap incident greu.

Benavites és dels pocs municipis on tots el partits, tant govern com oposició, gestionen l'Ajuntament. Com ha sigut possible? Es un model que es deuria exportar a altres municipis?

És una llàstima haver de destacar que, en un Ajuntament, s'aconsegueix que el diàleg s'impose sobre la confrontació. Trobe que hauria de ser així en la majoria dels casos, però lamentablement s'anteposen altres qüestions a l'interés de treballar en conjunt pel bé dels veïns. Açò no té cap secret. Només hi ha una manera d'aconseguir-ho i és en bona voluntat per part de tots. La generositat del partit que va guanyar les eleccions no haguera valgut de res sense l'amplària de mires dels grups de la oposició que entengueren que per davant de tot haviem de situar els interessos dels benaviters. Des d'ahí, diàleg, diàleg i diàleg. Entendre la gestió com algo que està per damunt de la política i ser capaços de parlar i trobar els punts de connexió dels tres projectes per treballar de manera conjunta. A qui haja viscut l'ambient de confrontació que havia a Benavites fa vuit anys pot cridar-li molt l'atenció que s'haja pogut arribar a un acord comú com el que està donant-se esta legislatura, peró quan es parla i, el que és més important, s'escolta, ix a la llum que hi ha moltes més coincidències.

El projecte 'estrella' del govern municipal de Benavites és el treball de recuperació de l'església de Benicalaf? Què és pretén i quan serà una realitat definitiva?

L'Esglèsia de Benicalaf no és un projecte del govern municipal. És una reivindicació social que es va activar en la celebració del Centenari d'annexió de les parròquies, al 2002, i que va continuar en la institucionalització de la Romeria i la creació de l'Associació d'Amics de Benicalaf. Este equip de govern només ha fet que atendre eixa reivindicació i impulsar un projecte per mantindre el que és nostre, mitjançant la rehabilitació d'un espai on es sentim identificats tots els veïns de Benavites i molts dels de la Vall de Segó. Ara bé, hem d'acceptar que el tamany pressupuestari de l'Ajuntament de Benavites ens impedeix mantindre el ritme que vullguerem en la restauració i ens impedeix donar una data, ni tan sols aproximada, perquè siga una realitat definitiva, peró sí que podem dir ja que hema conseguit el més important que era frenar el deteriorament de l'immoble i evitar una situació de pèrdua irreversible. Ara cal començar la restauració interior, en funció de les ajudes que pugam anar rebent i esperar que la Diputació de València mantinga la sensibilitat que, fins a dia de hui, ha mostrat.

Quin serà l'ús de l'església de Benicalaf una volta recuperada?

No s'ha definit un ús per a l'Església, però pretenem donar-li un ús turístic, cultural i social on es puguen vore representats tots els veïns. Com he dit abans, el procés de restauració no sabem quan de temps pot allargar-se i, per tant, no hem definit encara els usos que li correspon.

Com se li va ocórrer promoure el Pla Estratègic Benavites 2030? Quins sóns els objectius? Es farà una jornada anual oberta al públic com va fer fa uns mesos amb gran èxit?

Com he dit abans, els pobles no poden funcionar en projectes polítics de quatre anys de duració. Es necessari plantejar un projecte a llarg termini que marque les directrius necessàries per a una continuada millora de la qualitat de vida dels veïns. El Pla Estratègic B30 és una proposta de construir eixa planificació entre tots, oberta a replegar les diferents sensibilitats i perspectives per al futur del nostre poble. L'apertura del procés és necessaria si volem que siga un projecte consensuat per tots i on tots ens sentim identificats. Les Jornades sobre l'Administració Local, en 2017, van ser un primer pas que repetirem i augmentarem en 2018, buscant una ampla participació en el disseny del Pla.

Què pot fer un alcalde en un govern municipal per a mantindre viu un poble menut com és el cas de Benavites?

Il.lusionar-se i contagiar il.lusió. Tenim un mal endèmic que és un sistema de financiació insuficient i una falta d'interés per aplicar el principi de subsidiarietat i dotar als municipis de les competències adequades per millorar les oportunitats dels seus veins, acompanyades, per descomptat, de la financiació necessaria per dur-les endavant. Front a aixó només ens queda desenrotllar la imaginació i multiplicar els recursos per poder mantindre i fer crèixer el poble.

Com és la relació amb la resta de municipis de Les Valls i del Camp de Morvedre?

Hi ha una qüestió fonamental i és que no es duem mal en ningú. Tenim bones relacions en tots els Ajuntaments, en independència de que, per qüestions de proximitat o de major coincidència d'interessos, la relació siga més intensa en uns que en altres. A Les Valls hi ha un ambient de col.laboració entre els cinc Ajuntaments que, per damunt inclós de les competències de la Mancomunitat, ens ha permés afrontar projectes des d'un àmbit de cooperació, els quals pot ser mai hagueren vist la llum en una perspectiva individualista. Al Camp de Morvedre ens falta encara mes conciència de comarca i això ens impedeix una major relació i col.laboració entre tots, però és qüestió de temps que vaja conseguint-se.

Quins projectes s'estan fent i es poden fer per a que la comarca s'explote turísticament en conjunt?

El Projecte fonamental és el Pla de Dinamització Turística del Camp de Morvedre, però ha quedat absobit per Sagunt i haurem d'esperar a vore quan arriba l'hora dels menuts. Cal recordar que la estructura demogràfica del Camp de Morvedre ens du a que una única ciutat aplegue a tindre el 70% dels veïns censats a la comarca, i que la segona població per número d'habitants, Canet de'n Berenguer, tinga el 7%. Això ens du a que 14 pobles s'hagen de repartir el restant 23%, el que genera un repartiment molt dispar en tots els sentits. Caldria pensar en un major equilibri en la defensa dels interessos propis de cadascú i, en eixe escenari, afavorir un major àmbit de participació plural que ens permetera acometre projectes que milloraren les perspectives de futur de la comarca en qualsevol àmbit.