Lluís Mesa.La protesta de determinats sectors perquè l'Ajuntament de la capital haja dedicat esforços econòmics per a recuperar elements patrimonials de la part vella de la ciutat és trist. Si encara hi ha qui pensa que cada euro dedicat al patrimoni del Sagunt mil·lenari frena la recuperació del patrimoni industrial saguntí, anem pel mal camí, pel dels complexos innecessaris i del victimisme partidista. El mateix passa quan, a voltes, no s'entenen les manifestacions públiques a favor de la recuperació del patrimoni del Port de Sagunt.
És veritat que en els últims anys l'Ajuntament ha dedicat esforços no sols a recuperar-lo sinó a què unes altres institucions millors dotades s'implicaren en el projecte. Tanmateix el ritme per a fer-ho no és l'ideal. Tot i que el Consistori no és el responsable únic, la realitat és que encara ha d'insistir tocant les portes d'organismes públics i coordinant projectes. S'acaba de publicar un manifest en defensa del patrimoni industrial i de la memòria obrera de Port de Sagunt. El títol és lloable i les demandes correctes. Potser falte indicar tot el que s'ha realitzat fins ara. Però em quede amb un missatge que apareix i que repetim molt les persones vinculades estrictament a la cultura: "Queremos sumar voluntades y consensuar su gestión." En definitiva, intentem que la reivindicació de qualsevol element patrimonial siga un punt de retrobament.
No busquem el que separa a Sagunt i al seu Port. Hi ha molts motius per a creure en el Camp de Morvedre. El passat mil·lenari de la capital i el patrimoni industrial del seu Port en són bons ingredients. No fem política partidista, d'un signe o un altre, des de les demandes patrimonials. El futur de la comarca ho agrairà.
