Aquest ha sigut el hastag
que ha fet servir la ciutadania a través de les xarxes socials per
concentrar-se davant de les Delegacions de Govern i exigir la dimissió de
Rajoy.
L'espectacle de connivència
entre la política dels partits grans i les xarxes de corrupció dels grans
lobbys, empreses, bancs, etc a l'Estat Espanyol evidencia que els 35 anys de
democràcia que hem viscut han sigut un succedani, o que simplement lleis, reglaments,
codis ètics que eren vàlids fa 30 anys ara ja no serveixen, donat que han
possibilitat el desenvolupament d'una xarxa corrupta al voltant d'allò públic
que s'aprofita dels recursos públics per fer més grans les butxaques
d'interessos privats.
La corrupció està
instal·lada com a forma paral·lela de treball amb les administracions
públiques i això un Estat de Dret no s'ho pot permetre. Sembla mentida la
burla continuada i la hipocresia amb la que el PP tracta a la ciutadania. La
corrupció no pot ser una cultura tolerable en una administració que és de tots
i totes, o en una empresa o en un partit polític, o en una associació. Per als
partits grans i per aquells qui els voten, sembla que en segons que casos, que
posen la ma els teus, o segons quin carnet tingues se t'obrin segons que, és un
fet assumit i acceptat sociològicament. Forma part del caràcter mediterrani.
Res més lluny de la realitat, la corrupció té un efecte capciós sobre el
desenvolupament democràtic i sobre l'economia. La crisi que patim és més crisi
per què hi ha corrupció, i per què la corrupció genera més crisi donat que no
garanteix la igualtat d'oportunitats, ens aboca a la dictadura dels mediocres i
a fer fora el talent.
La corrupció no només es
manifesta amb casos tan nefastos i vergonyosos com els dels papers de
Bárcenas i el finançament il·legal del partit a nivell de l'Estat Espanyol. Al
País Valencià la tercera força política és la dels imputats per casos de
corrupció, quasi tots del PP, i a nivell local, de nou el PP, encara no ha
pogut aclarir que ha passat amb la meitat de la subvenció d'Esperanza sin
Fronteras, per exemple, o no passen cap factura d'una font que ha costat
400.000 euros i no funciona, etc etc etc....
Ara,
parafrasejant a Dario Fo "Ací no dimiteix ni Déu". Però aquest problema no
s'arregla amb dimissions. No podem esperar ètica, ni valors en un president que
compareix a través de la televisió, que llig les repostes de les preguntes
incòmodes i sobre tot que ha estat presumptament, tants anys rebent i consentint
sobresous en negre per a d'ell i els membres del seu partit. Cal també que es
convoquen eleccions, sota una perspectiva de regeneració democràtica. Cal també
una revisió profunda de les regles del joc de la democràcia, que no permeten
que aquestes pràctiques es duguen a terme al voltant dels diners públics. Cal
major transparència i participació per donar resposta als problemes de la
ciutadania amb la ciutadania.