Pot presumir de ser un dels modistes
més importants. Francis Montesinos, ha vestit a les grans dames de
l'alta societat del país. La seua agulla
ha cosit el vestuari de
produccions de dansa, teatre i cine i mai es perd una
edició de l'antiga passarel·la Cibeles. Encara que enyora desfilar en la seua
terra assegura que és molt difícil que torne.
-Com va anar l'última col·lecció?
-Va anar estupendament. Evoquem tot el
que va ser la Ruta de la
Seda que va realitzar Marco Polo i en la qual el Mediterrani que jo tant
adore, va tenir un protagonisme im- portantíssim. I hem treballat
barreges
fantàstiques de blaus, verds, turque- ses. Tot molt relacionat amb aquella
època històrica.
-En què s'inspira Francis Montesinos?
-Doncs en el que em dicta el cor.
A
València, en el Mediterrani. També
m'agrada la llum tan blanca
que tenim ací, del foc. M'inspire en moltes
coses però totes
relacionades amb la meua terra que és el millor que hi
ha.
-Tots sabem que eres de Llíria,
però
quina relació tens amb la ciutat?
-Doncs la màxima que es pot tenir
ja
que jo visc a Llíria i tota la meua
família és d'ací. Per
tant, tinc molta
relació amb la localitat, amb el seu
entorn i amb
la seua vida en general.
-Quins records guardes de Llíria?
-Doncs, sobre tot, són records
d'infància. La música, les festes, anar
de concert. Les
cavalcades... La meua
infància va ser molt feliç.
-El teu cercle d'amics el formen
gent coneguda. Alguna vegada els
ha ensenyat la ciutat?
-Sí. Tin en compte que jo rep a
molta
gent a casa i ixes estades sempre van acompanyades d'un recorregut
turístic. Normalment pugem a
Sant Miquel des d'on hi ha una
vistes
fantàstiques del Camp de Túria. També anem a Sant Vicent
perquè és un
lloc espectacular. M'agrada presumir
de poble!
-Com vist Francis Montesinos?
-Doncs vaig molt senzill. Sempre
em
vestisc amb un texà i un blazer.
Tinc pocs secrets en açò.
-Optes per la comoditat.
-A veure, tampoc és molt còmode
anar
amb una jaqueta i una corbata.
Però és com realment millor em
sent.
-Què no et posaries mai?
-Açò ho tinc clar. Un jersei de coll
alt. No m'ho he posat mai perquè no
m'agraden les peces
tancades. Un coll
de pico, val, però mai alguna cosa tan tancada.
-Quina opinió tens que obriguem un nou
mitjà de comunicació?
-Són moments molt difícils. Heu
sigut molt valents. Però perquè us
isca bé, a part del treball us
heu d'encomanar a Sant Miquel, a Sant
Vicent, al Remei i la Puríssima.
-Tu eres més del Remei o de la
Puríssima?
-Jo sóc remedià. En la meua família
tenim una llarga tradició remediana. La meua mare es deia Remedios
i
la meua àvia es deia també Remedios.
-Quan t'anem a veure desfilar a
València de nou?
-Açò no ho sé. Però per descomptat
si no es fan les coses bé és molt difícil
que jo torne a desfilar
a València. No
sé, igual fem alguna coseta algun dia
alguna cosa
perquè sí, ho trobe a faltar. València és on més content estic.
