Moltes voltes,en Espanya,alguns partits politics i mijos de comunicació en general,per alguna raó interessat i deliberada, relacionen l'inmigració en la delinqüencia,es tot lo contrari,l'inmigració mai por ser tractada com un delite.
Está demostrat,que l'aportació i contribució al manteniment soci-economic dels inmigrants en Europa i Espanya es positiva i beneficiosa. Si parlem de senyes oficials i posem els numeros damunt de la taula,en tres decades, la població espanyola necessitará entre nou i quinze milions de migrants.
Esta incorporació, se deu de fer de manera progresiva,apostant per l'inclusió i l'integració i a la volta iniciar campanyes d'informació cap a la societat, es a dir ,explicar a la població els beneficis que poden tindre si rebem als migrants en qualsevol sector laboral i al mateix temps es molt important donar cursos intensius en les empreses en tots els nivells,escomençant desde el President de l'empresa fins l'ultim treballador.
L' objectiu d'estos cursos es.., concienciar, detectar,revisar i rebaixar casos de racisme,discriminació i xenofobia.
L'intenció,es promoure la solidaritat,
companyerisme i l'empatia,en definitiva, hi ha que fer molta pedagogía.
Espanya ,historicament i demograficament, sempre ha segut una societat homogénea, que emigrava pero a la volta era contraria a la diversitat. En el temps i de manera molt rapida,la població ha passat de ser homogénea per apostar i obrir-se cap a la diversitat, per tant els inmigrants s'assentaren i en el temps s'incorporaren al mon laboral ,van tindre fills, aixina fins una llarga generació de migrants naixcuts en Espanya: conclusio,els primers inmigrants que aplegaren a Espanya(primera generació) han sabut integrarse ,evolucionar i contribuir per la segona i tercera generació.
En estos temps,en ple S.XXI,la segona i la tercera generació,naixcuts en Espanya,fills d'inmigrants ,tenen que justificar constantement que son espanyols.
Es com si li pregunte al meu amic Chaume Hurtado:
-"Ón eres Chaume"?,
-"Soc d'Espanya! ".
-"Pero..,de que part d'Espanya?.
-"De Valencia!".
-"No sé, no sé.., es que parles molt be el valenciá i per les teues rasgos fisics,
sembles de Guinea Ecuatorial o de Port Ric".
A qué no te sentit?.
Tenim que recordar que una persona es a on se cria,no a on naix i ademes el naiximent son qüestions que pertayen a la intimitat,dret i llibertat de les persones de poder dir que son espanyols o no,no una obligació.
Hi ha que tindre en conte, que l'identitat de totes les persones va canviant, se va adaptant, especialment la dels inmigrants, que pasa per distintes etapes,sobretot afecta a la segona i tercera generació de fills d'inmigrants naixcuts en Espanya,puix durant el proces de colocar i d'organisar les seues arraïls, pasen per diferents fases,que van desde l"etapa escolar, que es quant se produix la seua negació per que reben per part de les seues companyers de classe.., changles ,insults i casos de bullying per les seues rasgos fisics,fins la fase mes madura que ya se senten pagats de les seus raïls, ya s'accepten.
El paper dels pares es fonamental,inculcar la seua cultura i tindre una bona relació, ajuda molt als seus fills..,per que cada volta Espanya saria un país mes obert i tolerant , que tindrá als inmigrants millor preparats en qualsevol ambit de la societat espanyola.
Categorías de la noticia
Quizá te interese