Toni Gaspar.-EPDALes diferents à rees de la Diputació de València han rebut un escrit de Presidència amb la fitxa model del Pla Estratègic de Subvencions 2021-23, que busca establir l'objectiu, termini i cost de cada ajuda i millorar l'eficà cia de les mateixes amb un termini de convocatòria que finalitzarà el 31 de maig perquè els beneficiaris, tant ajuntaments com ens socials, disposen del temps necessari per a preparar la documentació i no hagen de renunciar a la subvenció.
En l'informe resum de control intern de la Diputació, l'interventor planteja la conveniència "d'una visió més global sobre les subvencions entrant en un control financer que examine l'eficiència i eficà cia". En el mateix informe d'Intervenció es valora molt positivament el primer pla d'acció posat en marxa des de Presidència amb la intenció de donar resposta als suggeriments i propostes de millora que recullen els informes dels habilitats nacionals, entre elles este pla estratègic de subvencions del qual "s'han establit les bases en 2020".
En opinió de Toni Gaspar, president de la Diputació, "cada informe és una oportunitat de millora", i de la mateixa forma que va posar en marxa un nou pla estratègic de Personal recomanat des d'Intervenció, s'activa esta planificació i coordinació de les subvencions, en la lÃnia de "escoltar les persones qualificades que ens diuen com s'han de fer les coses de la millor manera, afrontant i gestionant qualsevol problema detectat per un sistema basat en la transparència".
En el cas de les subvencions, el president Gaspar es va avançar a les conclusions de l'informe d'Intervenció, ja que a la fi del passat any va anunciar als alcaldes i alcaldesses de la provÃncia la intenció d'establir una data lÃmit per a la convocatòria per tractar d'aconseguir una major eficà cia en la tramitació de les ajudes, en la lÃnia de modernitzar una institució a la qual Gaspar vol alleugerir de burocrà cia.
Encara que el Pla de Subvencions de la Diputació existix com a tal des de 2018 i algunes à rees han establit els objectius estratègics en la concessió d'estes ajudes seguint el document, des de Presidència es pretén posar ordre amb eixa visió global que suggerix l'interventor, en el marc del pla d'acció del president amb el qual es vol millorar la gestió dels recursos públics en tot allò que indiquen els òrgans de fiscalització i control intern.
En este sentit, Gaspar pretén consolidar este pla estratègic que no existia abans de 2018 i que en el perÃode 2021-23 serà "molt més ambiciós". De fet, la intenció del president és crear, fins i tot, un departament únic de subvencions que unifique els criteris i establisca un mateix procés per a totes les à rees. Presidència treballa des de fa mesos amb Intervenció per a posar en marxa un departament pioner.
Tornant a l'informe d'Intervenció i referent a les subvencions, "no s'han detectat greus deficiències, i en els casos en els quals s'ha informat desfavorablement s'han esmenat". El document dóna compte, a més, de la centralització de totes les subvencions en el Gestor d'Expedients, la qual cosa "facilita la labor interventora".
Només ha quedat fora del Gestor d'Expedients el Pla d'Inversions que gestiona l'à rea de Cooperació i que es fiscalitzarà igualment a través d'esta eina a partir de 2022 ja que, com informa l'interventor, "està contemplat aixà en el pla d'acció del president".
En el context d'esta planificació de les subvencions, Presidència continua reduint fins a la mÃnima expressió les ajudes directes que concedix a diferents ens del teixit social de la provÃncia. En clara sintonia amb l'opinió dels habilitats nacionals, l'evolució de les subvencions concedides pel departament del president s'han reduït drà sticament en l'últim lustre, passant dels 2.197.000 euros distribuïts entre el teixit social en 2015 als 144.000 euros durant l'exercici 2020.
La tendència dels últims anys ha sigut la d'eliminar les ajudes concedides des de Presidència a entitats locals, al mateix temps que s'incrementaven de manera considerable estes partides a través del Pla d'Inversions i el Fons de Cooperació, en els quals són els ajuntaments els que decidixen el destà de les ajudes; i mantindre les de menor quantia, que són les destinades a col·lectius que formen part del teixit social.
