I si Aitana haguera nascut home?

Doncs no estaria escrivint este post. No haguera dubtat en batejar-la, si vaig dubtar ja que pensava que deuria d'elegir ella quan siguera major quina era la seua religió -la volia empoderar- però Mamen és va plantar i va dir "si tenim un altre i és xic que faràs?"; doncs ho tenia clar batejar-lo per a que siguera confrare (fa menys d'una dècada que és obligatori estar batejat per ser confrare gràcies a una esmena de Caruana als estatuts).

Si haguera nascut home, va nàixer en 2011, el 31 de març de 2012 li hagueren ficat la seua medalla con a confrare, no sé si al braç de son pare o de la seua avia ja que jo estava de servei que hem tocava per haver fet la FESTA en 2009. Si, ma mare és la que m'ha fet estimar aquesta festa.

Si haguera nascut home, de segur, que la seua avia haguera estat orgullosa quan als tres o quatre anys haguera eixint en la processó de les vestes, amb la seua hatxa, amb la seua cola i amb el seu capirot.

Si haguera nascut home Aitana ja tindria un grup de amics que farien la festa junts, allà pel 2050 o més, i ells anirien junts en les processons.

Si haguera nascut home son pare, jo, li explicaria el perquè de les coses dins de la confraria diguent-li allò de "quan tu sigues major podràs dur la Soletat", "quan tu sigues major duràs al llom el pes de una tradició" com hem deia mon pare.

Però no, Aitana és dona. Aitana serà sempre una espectadora més, activa o no activa però espectadora. Aitana és sentarà com sempre enfront del forn del Canari on el seu avi, Emilio, és sentava en la època que ja no podia participar en les processons, vora passar els passos, la seua avia Maria li explicarà qui, com i que és cada pas, cada majoral, cada confrare. Arreplegarà caramels. S'alçarà al pas del Sepulcre, li ficarà una moneda al plegador -segur que al Tuso- i escoltarà eixe crit pelat de "Puríssima Sang de Jesucrist" agenollant-se al pas de la Vera Creu i ajudarà a la seua avia a alçar-se. Després entrarà en l'ermita de la Sang, i amb el só dels plegadors, del tambor, i el silenci dels majorals de l'any besarà la Vera Creu el símbol més important de la Confraria i dels cristians. Eixirà per la porta xicoteta de l'esquerra i tornarà a ser una ciutadana més.

Però, que passarà si Aitana hem diu que vol ser confrare? Doncs tindre un dubte moral, pense jo, jo hem crec la Festa tal i com està. Jo participe de la festa tal i com és. Jo mai m'he plantejat canviar res, supose que per inèrcia, i açò hem trastocaria.

Supose que aniria a llegir-me les lleis que regulen les Confraries per buscar la legalitat o no de l'acte. És molt fort tindre que anar a la denúncia o a buscar lleis per a que la teua confraria acepte a la teua filla. Llegint he vist que el Vaticà va ordenar la plena igualtat de drets en les confraries fa més de 7 anys. Que existeix un acord en la Santa Sede que diu que les confraries són associacions de l'Església catòlica i depenen de l'autoritat eclesiàstica. També he llegit un decret publicat per l'arquebisbe, Juan José Asenjo, Sevilla 2011, estableix la "plena igualtat de drets" entre els membres de les germandats "sense que siga possible discriminació alguna en raó del sexe, inclosa la participació en l'Estació de Penitència". O com la Defensoria per a la Igualtat de Dones i Homes de la Comunitat Autònoma d'Euskadi ha promogut una solució gradual, fruit d'anys de mediació després de diverses queixes per desigualtat, i que té tan fàcil resolució com una mera modificació que requereix majoria simple, si és que hi ha voluntat per acatar un dictamen que d'altra banda no deixa dubte que "suposa una infracció del dret d'associacions i una discriminació per raó de sexe" que ha de solucionar-se. Ho podria dictaminar així el nostre Síndic de Greuges?.

Podríem entrar en lleis Orgànica de Llibertat Religiosa (Llei 7/1980, de 5 juliol, 177, 24.07.1980), o en el Reial decret 594/2015 que regula el Registre d'Entitats Religioses és del 3 de juliol de 2015, o la Constitució Espanyola on l'article 149.1.1ª de la Carta Magna "regula les condicions bàsiques que garantisquen les igualtat entre tots els espanyols en l'exercici dels seus drets i el compliment dels deures constitucionals".

Però Aitana no enten de lleis, i tornaria a preguntar perquè ella no pot ser confrare com és son pare, va ser el seu avi – cronista del cinquè centenari- i el seu rebesavi -soterrat i tot amb la vesta i el cinturó.

Seria difícil explicar-li que ella no podrà passetjar la Vera Creu pel la seua ciutat, si la ciutat que paga la festa, i que ella no podrà gaudir del moment més emotiu i especial -almenys per a mi- de fer la Festa que va ser quan poc a poc totes les andes van eixint de l'ermita de la Sang i els Clavaris dels anys anteriors diuen eixe Ave Maria i és col·loquen en ordre, eixint per la porta i l'Ermita solitària, en solitud, sols contempla la Vera Creu i als Majorals de l'Any. Emoció, sentiment i responsabilitat.

Ma mare sempre hem diu que ha gaudit i gaudis de la setmana santa, des de "fora", i que ha participat en tot i que a ella això li plena. Recorda com de xicoteta veia des de l'escala de l'Ermita entrar i eixir les andes. Com esperava ansiosa eixe moment. Pot ser eixa siga un altra època.

Jo ho tinc clar, sols hi haurà canvis si la societat vol canvi. "I va crear Déu a l'home a la seua imatge, a imatge de Déu ho va crear; home i dona els va crear.", Gènesi 1:27. Els cristians i cristianes devem de buscar la igualtat, sense cap prejudici.

Si en una Junta General hi ha una petició d'entrada de dones, jo ho tinc clar, i com diuen les escriptures "estimar a Déu sobre totes les coses i estimar al proïsme com a si mateixos." (Mateo 22:37-39), jo diria SI.