Quan arriba el 8 de març, totes les institucions públiques realitzen diverses declaracions institucionals, mocions, proposicions relatives a la igualtat i a la situació de la dona en aquesta societat. Més enllà de tot això, cal pensar també a nivell personal com contribuïm a trencar estereotips i prejudicis culturals en matèria d'igualtat. I els exemples que hi trobem, malauradament no son bons. Els tweets de Toni Cantó, algun regidor d'IU respecte de Cospedal, l'alcalde popular de Valladolid, ens diuen que una cosa es la intenció i altra la realitat.
Els homes i les dones ho tenim més difÃcil en temps com els actuals. Temps d'atur, de retalls en educació, sanitat i serveis socials, temps d'una crisi, que no sols es econòmica, és també una crisi de valors important. I eixa pèrdua de valors afecta especialment a les dones. Alguns i algunes volen reviure el paper de la dona, com a mare de famÃlia tradicional i princesa de sa casa i sancionar aquelles opcions de creixement personal i familiar dintre de parà metres més igualitaris i lliures.
La Sanitat Valenciana només dona cobertura pública els tractaments de fertilitat d'aquelles parelles heterosexuals amb convivència demostrada i intencions de procreació durant dos anys. La resta de situacions familiars queden fora de cobertura. Elegir ser princesa, fashion victim o mare de famÃlia nombrosa i ama de sa casa son opcions absolutament và lides, sempre i quan siguen opcions elegides lliurement i no condicionades cultural o socialment, com ens ocorre en l'actualitat. D'igual manera, tampoc es deurien sancionar altres opcions de desenvolupament personal en igualtat de drets. En temps on una cosa es la que es declara institucionalment i altra la que es legisla, regula o s'exposa a nivell personal cal estar alerta i denunciar totes aquelles situacions en les que hi haja discriminació, i cal també, que des dels llocs de responsabilitat es done exemple. Les dones, sobre tot les dones, que estem en polÃtica hem de ser exemple de dir i de fer, inclús a nivell personal.
Allò polÃticament correcte és ser conseqüent. La resta és hipocresia. Lluny dels discursos, la nostra dedicació és, malgrat la llei de paritat, un à mbit masculinitzat. Els valors que hem de promoure són aquells que fan la polÃtica, més dialogant, més empà tica i més humana.... Banalitzar amb la imatge de la dona ens acosta a l'exèrcit de ministres-vedettes del Sr Berlusconi, mà xim exponent del masclisme exercit per la pròpia dona. La nostra imatge no és el primer pilar de la nostra feminitat, som molt més valuoses que els centÃmetres de taco que pugam calçar i de la grà cia amb la què els portem.