José Zahonero VivóEl Camp de Morvedre ha comptat amb importants personatges religiosos. Alguns han destacat per la seua pietat amb els més necessitats i d'altres per la dedicació a l'oratòria i la docència. El cas de José Zahonero Vivo n'és un. Este capellà va nàixer a Sagunt el 20 de març de 1903. El seu pare era nascut a Set-Aigües però treballava com a secretari del jutjat municipal de la ciutat. Va ser ordenat per juny de l'any 1929. Obtingué el doctorat en Teologia i la llicenciatura en dret canònic per la Universitat Pontifícia de València. L'any 1932 ja era capellà de les religioses angèliques i el 1933 va estar adscrit a l'església de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat de la capital.
Va ser també professor del Seminari Diocesà i de l'Institut Lluís Vives de València. El 1945 fou destinat com a capellà de l'església de Santa Maria d'Ontinyent. Finalment des d'octubre de 1952, fins a la seua jubilació en 1978, fou canonge de la Col·legiata de Sant Bertomeu del Cap i Casal. Allí va morir el 20 de desembre de 1994.
Un dels aspectes més destacats de la seua trajectòria religiosa fou l'oratòria. Va recórrer gran part de la geografia espanyola per fer sermons i conferències, tant per teatres com per acadèmies. Se n'arribaren a comptabilitzar fins a 12.000 en esglésies i cerimònies religioses.
Entre les seues dedicacions més fructíferes va destacar la literària. Escrigué gran nombre de poesies i participà en diversos jocs florals de les poblacions d'Alacant i Castelló. El 1951 va actuar com a mantenidor dels Jocs Florals de "Lo Rat Penat". Al llarg de la seua vida va obtindre més de 50 guardons i premis en diverses festes populars poètiques. Va realitzar diversos llibres de poesia com els titulats: "Poemas franciscanos (1946) o "Como pesas corazón! Poemas"(1987).
Publicà també "Sacerdotes Mártires (Archidiócesis Valentina, 1936-1939)" (1951), dedicat als religiosos perseguits des de 1936. Va ser traductor i director literari de l'editorial alcoiana "Marfil" de temes de pedagogia, psicologia, sexualitat i pastoral matrimonial. Va realitzar diversos llibres de text d'història d'Espanya i religió per a batxillers en eixa mateixa editorial. A més va fer publicacions per a escoles de magisteri i instituts laborals, entre d'altres. Va traduir nombroses obres del francés, italià i portugués sobre psicologia juvenil i matrimoni. Va deixar inèdits uns 10 llibres de textos. Compongué una part considerable d'himnes i gojos cantats per les esglésies valencianes. Va col·laborar en premsa i ràdio. Fou guionista de cine i realitzà alguns documentals dedicats al Congrés Nacional d'Ensenyament Eucarístic celebrat a València el 1950. Gravà un LP dedicat a la vida de la Mare Sacrament.
Va estar vinculat a la seua comarca natal, malgrat els continus viatges i canvis de residència. Entre la seua obra dedicada a Sagunt destaca el "Himno a los Santos Patronos" i "Himno a Sagunto". La música d'esta últim la va compondre Bernabé Sanchis Porta. Es va estrenar a Sagunt per a la festa de Santa Cecília de 1930. L'acte va celebrar-se el 23 de novembre en el cinema Sagunt del passeig de la Glorieta. Va estar cantat per xiquetes de les escoles i jóvens. A més va comptar amb la participació de la banda de música. El 1980 es declarà himne oficial de la ciutat.
En definitiva, Zahonero va ser un personatge religiós de gran repercussió per la seua obra escrita. Els llibres amb el seu nom circulaven per una gran part de les escoles i la seua oratòria s'escampava per nombroses esglesies. Molt cants dedicats a patrons són encara vius en les poblacions. Al Camp de Morvedre és recordat per haver nascut a Sagunt i sobretot per ser l'autor del seu himne. Així que pels seus grans mèrits i per formar part de la comarca mereix el títol de "Personatge… i d'ací".
