En los primers dies d'agost ha ressonat pels carrers d'Estivella el nom de Francesca de Monsoriu. El fet que s'estrene un curt educatiu en el festival MICE d'Estiu de la localitat, basat en una novel·la històrica dedicada a eixa noble així ho explica. D'eixa manera un personatge quasi oblidat ha passat a estar en la ment dels escolars i de molts adults. Així que val la pena fer-se ressò d'allò que va significar eixa noble valenciana en el segle xvii.
No era molt normal que en aquell temps les dones governaren els senyorius. Els hereus solien ser barons i, quan no n'existien, estes exercien el poder a través dels seus marits. Francesca de Monsoriu va nàixer als si d'una família noble instal·lada a la ciutat de València i que havia adquirit els dominis d'Estivella, Beselga i Arenes en 1441, gràcies a la compra de Galcerà de Monsoriu. Este va vincular el senyoriu per evitar que es venguera però el seu fill Gràcia el vengué en 1501. Posteriorment el territori tornà a este llinatge en 1571. Però la situació econòmica no era fàcil. Primers els tocà suportar els censals acumulats i després els efectes de l'expulsió morisca. Tot eixe context va provocar una greu crisi. La situació fou tan dolenta que esta va estar segrestada en el temps de Cristòfol de Monsoriu. No és fins al govern de Josep de Monsoriu, fill de l'anterior i pare de la baronessa, quan s'estabilitzà l'economia. Tanmateix hi hagué un fet que va marcar el futur del poble. El 7 de novembre el baró va faltar a la localitat. És l'únic noble que hi morí tot i que fou soterrat a la capella de Predicadors de València. Però el que va ser encara més destacat és que sols tenia una filla d'un any. Des d'aquell moment el germà del senyor, Jeroni de Monsoriu, va demanar en diversos pleits la baronia i que se li llevaren els drets de governar a la seua neboda pel simple fet de ser dona. La vida d'esta xiqueta no fou fàcil des dels primers a anys. Es va criar al costat de sa mare Maria de Mompalau, la qual va assumir el comtat de Xestalgar en faltar el germà sense descendents en 1664.
Francesca va nàixer el 26 de maig de 1642. El 3 de febrer de 1656 va contraure matrimoni amb el baró de Torres Torres, Joan Maties Vallterra. Sols tenia 14 anys. El baró havia succeït el pare en 1645 però va morir prematurament pel juliol de 1664 sense fills. Eixa unió, en cas d'haver tingut descendència, hauria suposat la conjunció de dos baronies de la comarca. La baronessa es queda vídua per poc de temps. Un any després, el 21 de juny de 1665, va casar amb el comte de l'Alcúdia Onofre Escrivà d'Híxar. Era un noble culte que escrivia i participava de les principals tertúlies literàries del Cap i Casal.
La data va marcar la unió de dos senyorius i significà l'expansió i enriquiment del llinatge. El segon marit va faltar en 1688 i en eixos 20 anys van tindre 7 fills que ocuparen un lloc important en la societat valenciana. La seua filla Anna Maria, per exemple, va emparentar amb el comtat de Carlet. Altres fills foren cavallers i militars. Però el més destacat fou Baltasar qui no sols va viure en la Cort a Madrid sinó que aplegà a ser virrei de Mallorca. Durant el seu govern la població d'Estivella va viure la benedicció de les esglésies d'Estivella i Beselga i de campanes. També la creació de la confraria del Roser. Des de la mort del marit va portar ella personalment el senyoriu, ja que el seu fill i hereu vivia fora. Va faltar el 8 de noviembre de 1709. Amb ella el llinatge Monsoriu deixà d'encapçalar el domini i passà als Escrivà d'Híxar i després als Castellví. En definitiva allò, més destacat d'esta baronessa és que va saber obrir-se pas en un món on el poder estava reservat pera als hòmens. A més va estar capaç d'estabilitzar la baronia d'Estivella i fou l'última en portar el cognom Monsoriu. Per donar veu a les dones en un temps que estaven mudes i per haver-se vinculat a la comarca a través d'Estivella mereix el títol de "Personatge… i d'ací".
