La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil recorda els afussellats del 29 d'abril de 1939

El passat diumenge 29 d'abril, a les 12 hores hi hagué al Cementeri de Benaguasil un homenatge als dotze afusellats i soterrats en una fossa comuna just fa 78 anys. Mai han tingut un record ni un gest de reconeixement. Ací adjuntem l'explicació de l'acte i la seua dinàmica.

La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil, organitzadora de l'acte, va convocar el poble a un acte de dignitat i de record.

Va començar amb la intervenció del Grup de Dolçainers que interpretaren una marxa de processó.

Es va fer lectura del sentit de l'acte, un text que adjuntem a peu de pàgina. També van intervindre Juan i Alicia Molina, regidors de l'Ajuntament per part de Ciutadans i del Partit Popular respectivament. Jesús Castillo va afegir unes reflexions i va llegir el text preparat per Josep Vicent Galiana, que per un compromís familiar ineludible no va poder estar present. Tots van coincidir en un missatge de reconeixement al que va passar i de voluntat perquè no es repetisca mai.

Hi va acudir un nombrós públic i autoritats, regidors de l'Ajuntament de Benaguasil, entre ells Laura Mitrugno, regidora del PSPV-PSOE de Benaguasil, Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona, Manuel Civera, alcalde de Llíria, Amparo Navarro, alcaldessa de Benissanó, Rafael Darijo, alcalde Benagéver i Josep Navarro, president de la Cooperativa de Benaguasil.

La part musical de l'acte va continuar amb l'actuació d'una Orquestra de Cambra, amb el concertí Vicent Balaguer. El director, Francisco Navarro Lara, justament nét d'un dels afusellats i soterrats en una fossa comuna. Va destacar la interpretació de l'Adagiod'Albinoni. Al Cementeri Municipal, la música, la remor del vent i el cant dels ocells van coronar una emotivitat intensíssima.

El metre Francisco Navarro Lara, acompanyat dels dos fills, va dipositar una corona de llorer al costat del cartell amb el nom dels dotze afusellats. El músic de Benaguasil Jaume Doménech va interpretar el Cant dels Ocells amb el violoncel.

I el mestre Lluís Andrés, amb la trompeta, va elevar als cels la melodia d'El Silenci.

Es van repartir clavells blancs per tal que els assistents els pogueren dipositar al peu de la corona de llorer i del cartell amb els dotze noms.

Així va acabar un acte que posa nom i cognoms a uns afusellats fa 79 anys i soterrats en l'anonimat. Un acte que va concitar l'assistència de representats de tots els grups polítics de l'Ajuntament, PSPV, Ciutadans, Compromís i Partit Popular.

Intervenció de Carles Subiela en nom de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil

Molt bon dia a totes i a tots, moltes gràcies per haver vingut.

Ens hem reunit en un acte de record a uns ciutadans que han estat en l'oblit 79 anys. Benaguasil, el 29 d'abril del 1939 va viure el dia més trist, tràgic i sagnant de la nostra història. Dotze ciutadans van perdre la vida, van ser afusellats i soterrats ací al costat. Fins ara, mai se'ls ha dedicat un record i un tracte digne com el que són, persones que van morir en una època de brutals turbulències.

Els pobles madurs han de saber mirar al passat per a conviure en el present des de la veritat i construir el futur amb garanties de respecte mutu.

No pretenem ofendre a ningú, amb un acte així volem honrar tots els que van caure víctimes d'una violència que sempre ha sigut estèril, mai ha dut res de bo. Ens cal valentia per mirar els fets del passat. Tots són els nostres caiguts, tots són els nostres màrtirs, tots. Els que hui recordem, també.

Benaguasil els anys 30 i 40 va patir moments molt durs. S'havia trencat un mínim consens de convivència, s'havia arribat a la conclusió que la divergència mereixia l'eliminació física.

L'any 2012 es va publicar un llibre sobre aquella època. No podem mirar aquells anys amb orgull, no podem sentir-nos contents del que va ocórrer. Ho hem de conèixer i reconèixer. Va ser el pitjor fracàs col·lectiu que hem tingut com a poble des de l'expulsió dels moriscos. A la repressió institucional i caciquil es va respondre amb la violència incendiària dels mesos d'agost a novembre del 36 i després es va abatre la represàlia del vencedor durant quatre dècades. El balanç de morts va ser esfereïdor.

Va passar, ho hem de conèixer i reconèixer. Però no hem vingut a parlar de morts. Ens hem citat per a recordar unes persones que tenien il·lusió de viure. Hui mereixen que els recordem de la millor manera que hem considerat possible, amb música.