Aleixandre Morales i Fernández. FOTO: EPDAFa escassament dues setmanes mentre parlava amb un gran amic i company d'estudis, em vaig adonar de la frustració que tenia cap al poble valencià. Em deia que a Catalunya sí sabien defendre allò que era d'ells i la demostració era que s'estaven organitzant per poder votar el seu futur polític com a país, a banda de totes les manifestacions en defensa de la llengua i cultura pròpia. M'assegurava que els valencians no teníem ni la més mínima voluntat de semblar-nos a ells en aquest tema i que possiblement és un dels factors a determinar per estudiar el menfotisme valencià.
En un article del passat 9 d'Octubre del 2013, en aquest mateix periòdic, vaig incidir que l'actitud de benevolència dels valencians cap al blaverisme, per exemple, estava desapareixent, i que contínuament, es mostraven xicotets detalls que la realitat al País Valencià està canviant. Ja no som tant meninfots, podríem dir.
Malgrat això, a la nostra terra segueixen patint retallades les línies educatives en valencià, se segueix menyspreant la llavor de l'AVL, es recrea la sistèmica Batalla de València amb poc èxit per part del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i seguim infrafinançats econòmicament per part de l'Estat Espanyol. El nostre despertar, a pesar de tindre més raó inclús que Catalunya no està sent fructífer, ens hem alçat del sofà, però ara cal que caminem, no que ens quedem drets mirant l'espectacle.
El PPCV és una entitat política morta des de l'arrel fins a les últimes branques, impregnada de corrupció i corruptes, gentola que per cert, portava els comptes i gestionava els nostres recursos públics a la Generalitat Valenciana.
Les institucions valencianes necessiten una regeneració política i democràtica i això implica donar suport a alternatives sensates que acaben amb la corrupció, amb el balafiament i la desfeta econòmica de la Generalitat. La ciutadania ha de recuperar les institucions públiques del nostre país i ho hem de fer amb determinació i pensant que ens cal un futur millor.
Cal recuperar la dignitat, reclamar allò que ens beficie com a societat, buscar el consens i l'acord, dialogar, debatre, crear espais de participació ciutadana i buscar solucions que respecten les característiques que ens conformen com a poble.
Recuperar la dignitat com a poble significa tornar a creure en un país nou, en noves formes de fer política, en noves i millors maneres de gestionar els diners dels valencians i les valencianes, de creure, en definitiva que podem canviar la nostra forma de ser un poble.
Deia Vicent Andrés Estellés que "No podran mai amb un poble alegre i combatiu" i el mestre de la literatura i poesia valenciana tenia raó, no podran amb la il·lusió d'aquest poble en fer un país nou, un país diferent on l'actualitat no es base en casos de corrupció, en obres faraòniques que després cauen a terra com les grans estàtues de dictadors, o de polítics impresentables com Cotino, el qual, segons ha dit abandonarà la política definitivament per dedicar-se a la producció agrícola dels caquis. Ja era hora! Massa temps sent un xupòpter de les administracions públiques i fent i desfent sense trellat maniobres que no beneficiaven ni tan sols una miqueta a la nostra societat.
Les grenyes dels estafadors de la nostra terra estan a punt de tallar-se. El País Valencià ha patit massa i ara cal que comence un procés de regeneració política i democràtica a l'altura d'aquest poble.
Feliç Diada Nacional.
Vica el País Valencià!
