La dolçaina passa dels carrers a les sales de concerts

Molts veïns i veïnes de Vilamarxant descobriren, ahir de vesprada, les diverses sonoritats que pot tindre l'instrument més representatiu de la música valenciana: la dolçaina. Tots estem acostumats a escoltar-la en actes de carrer, en esdeveniments festius i acompanyada del tabal.

Però el quartet 'Ensemble Concordança' va demostrar que el seu so, viu i fort, pot acompanyar perfectament a la dolçor del piano o al registre greu del trombó. De fet, esta formació ha sigut pionera en adaptar la dolçaina a un repertori de música de cambra, tocant amb esta barreja instrumental, per primera vegada, al Palau de la Música de València en 2015.

La pianista Marisa Sedano, el trombonista Carlos Gil, i els dolçainers Xavi Richart i Cristina Martí van oferir al públic assistent a la Casa de la Cultura concordances i unions quasi impossibles en què van aconseguir l'harmonia de tres instruments aparentment tan diferents.

Van interpretar peces per a esdeveniments, com entrades de casaments, melodies que conten històries i llegendes, música de cambra i, fins i tot, una banda sonora.

El paper de Vilamarxant en el món de la dolçaina

A més, durant l'actuació, van explicar la història i les curiositats de la dolçaina. Una d'elles, segons comentava Xavi Richart, és que bona part de la canya que s'empra per fabricar les dolçaines a València s'adquireix a Vilamarxant.

Richart també va detallar com ells han aconseguit que este instrument vaja incorporant-se a la música de cambra, ja que actualment ja hi ha compositors que creen música per a ell, sobretot, a través de concursos de composició.

Sobre els seu orígens, va comentar que l'ofici de dolçainer és molt antic i que, segles enrere, es dedicaven a amenitzar qualsevol esdeveniment a la nostra terra, abans que en este paper també entraren les bandes de música. També va destacar com, cada vegada, hi ha més dones que toquen la dolçaina, instrument típicament masculí dècades enrere.