La Plataforma per la Llengua demana mesures contra la metgessa que s'ha negat a atendre una pacient per parlar en valencià

Este matí, una metgessa s'ha negat a atendre una pacient, Núria Cadenes, que tenia cita concertada, perquè parlava en valencià. Així ho ha denunciat la pacient, que ha mostrat l'informe mèdic en què la metgessa ha deixat per escrit en l'apartat d'anamnesi –la informació que el pacient dona al metge sobre el seu estat de salut– que la pacient parlava en valencià. La Plataforma per la Llengua denuncia este cas nou de discriminació i reclama a la Conselleria de Sanitat que prenga mesures contra la treballadora pública. La metgessa, en negar-se a atendre la pacient pel simple fet de parlar valencià, ha vulnerat drets lingüístics reconeguts i ha actuat contra diverses normatives autonòmiques i estatals, com l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià o la llei estatal de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

L'ONG del valencià està assessorant jurídicament la víctima i, a més, presentarà queixes formals davant del Síndic de Greuges i la Conselleria de Sanitat. Des de l'entitat consideren que este cas nou, que se suma a la llista de discriminacions recents a ciutadans valencianoparlants per part de treballadors públics, demostra que l'aprovació i aplicació –sense excepcions d'entrada– d'un pla de competència lingüística en valencià és urgent i necessària. Sense competència lingüística, la cooficialitat i el dret dels valencians a usar la llengua cooficial que desitgen en dirigir-se a l'Administració és paper banyat.

La Plataforma per la Llengua, a més, vol posar en relleu que el fet que la metgessa haja deixat per escrit que va denegar l'atenció d'una pacient per motius lingüístics i que, per tant, la va discriminar, demostra la impunitat amb què s'actua contra els drets dels parlants de valencià. L'entitat assegura que per a acabar amb esta impunitat, cal que la Generalitat actue de manera contundent contra estos casos i que òbriga un expedient sancionador a la metgessa.

L'Estatut és molt clar quant al dret d'ús del valencià amb l'administració: «els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada» (article 9.2). A més, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià prohibix qualsevol discriminació o exigència de traducció pel fet d'usar el valencià: «I'ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades, produeix plens efectes jurídics, igual com si emprassen el castellà, sense que puga derivar-se de l'exercici del dret a expressar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció» (article 3). Les dos normes encarreguen a la Generalitat Valenciana l'objectiu de garantir que els ciutadans puguen fer un ús normal de la llengua, així com la d'impedir que siguen discriminats per eixa raó. Finalment, cal recordar que la legislació estatal també prohibix que es denege l'atenció a un ciutadà pel fet d'usar una llengua oficial del territori on es troba. Concretament, l'article 54.11 del text refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic diu que els servidors públics hauran de garantir «la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio».