Preparació de les calderes en La Pobla. EPDACansalada, corder, potetes de porc, fesols secs, naps, creïlla, xoriço, botifarra, arròs i carn de bou. Amb eixos ingredients es cuina la que els veïns i veïnes de la Pobla de Farnals diuen que és la millor caldera de la "contornà ". El passat diumenge 21 de gener un grup de creuetins i creuetines prepararen este tradicional plat per a commemorar Sant Antoni del Porquet.
La jornada, any rere any, es fa possible grà cies a la participació voluntà ria de persones de totes les edats. A les 9 del matà comença l'elaboració i cadascú sap el que ha de fer. D'una banda, un grup format principalment per dones es dediquen a preparar els ingredients: unes pelen els naps, unes altres les creïlles i les més joves s'encarreguen de rentar els calders. D'altra, una trentena de cuiners també es dividixen la feina: mentre que uns han de controlar que la llenya es creme a un ritme adequat, altres afegixen la matèria primera o giren el contingut dels 30 calders, tots ells perfectament alineats, dels quals eixiran més de 4000 racions.
Tot açò requerix una persona que coordine cadascun dels passos, i eixe és el paper de VÃctor Iborra, el calderer major des de fa 10 anys. Ell és l'única persona que pot dir quan s'ha d'afegir cada ingredient. Abans que ell assumira esta responsabilitat, ho varen fer Rubén Grande i Luis Beltran, de qui VÃctor va aprendre la recepta. "Cada poble té la seua manera de preparar caldera", explica el cuiner. "Nosaltres acà posem carn de bou i això fa molt, i encara que altres pobles ho intenten imitar, no el ix igual", afegix. A més, tal com reconeix, la seua feina "no només és preparar la caldera, sinó també buscar a la resta de cuiners i seleccionar els ingredients".
Els veïns i veïnes, especialment els més majors, saben quin és l'origen de la caldera. Mentre estan pelant creïlles, un grup de dones d'edat avançada recorden com, fa molts anys, esta delÃcia era un plat que es preparava per als pobres. "S'utilitzaven els ingredients que cedia la carnisseria i anar a arreplegar caldera era una vergonya", rememoren les creuetines. "Ara açò no és aixÃ, i tot el món ve a pel seu plat", relaten.
L'èxit de la caldera del poble és tal que s'organitzen dues jornades a l'any: una a gener, per a commemorar Sant Antoni del Porquet, i una altra durant les festes patronals a setembre. La segona d'elles és encara més antiga i popular, però el ritual és el mateix.
L'origen popular de la celebració a l'hivern es remunta a finals dels 80. Fins eixe moment, la penya de Sant Antoni celebrava la festivitat cuinant caldera per als seus membres, però es va decidir obrir la jornada a tots els veïns i veïnes amb el suport econòmic de l'Ajuntament.
Ana Borja, regidora de Cultura, reconeix la importà ncia patrimonial de les jornades de calderes i la necessitat de valorar-les. "Dies com estos ajuden a crear poble i comunitat. Al remat, estem forjant la nostra identitat", indica l'edil. Creu que el fet que totes les persones que hi participen siguen voluntà ries no és secundari. "Es podria pagar a algú perquè vinguera a cuinar, però no seria el mateix", opina la regidora.
Pedro GarcÃa, regidor de Festes, compartix esta visió. "L'Ajuntament organitza i finança esta festa, però volem que siga la gent del poble qui prepare la caldera i, per això, sense les persones voluntà ries no seria possible", matissa.
Els dies de calderes seguixen un protocol: la disparada d'una carcassa a les 9 indica que s'han posat al foc. El segon tro informa que s'ha tirat l'arròs. I com que cuinar per a tanta gent no és fà cil, no hi pot faltar el tradicional esmorzar per a recuperar forces.
Només és possible establir tradicions com estes si s'aconseguix mantindre-les en el temps, i per aconseguir-ho és essencial que la gent jove s'implique. Almudena i Maria tenen 21 i 25 anys respectivament i ja fa quatre anys que col·laboren amb la festa. "Potser el primer any vinguérem un poc obligades per les nostres famÃlies, però ara ens encanta participar", explica una d'elles. Les dos coincidixen a dir que l'excel·lent ambient que es crea farà que continuen en el futur, un argument amb el qual poden tractar de convéncer altres joves. Eixe és el cas de Diego, un xic de Jaén que viu a la Pobla de Farnals des de fa tres anys i que participa en la preparació de les calderes per segona vegada. "Continuaré fent-ho", afirma el veÃ.
A l'una i mitja, centenars de veïns i veïnes esperen que comence l'escudellada. Potser, molts d'ells no són conscients de les hores de treball que hi ha darrere d'un plat de caldera. Però l'esforç val la pena per tal de veure com la germanor inunda els carrers de la Pobla de Farnals, motiu per a no oblidar la importà ncia de les nostres festes i la necessitat de fer veure als joves que continuar fent poble està en les seues mans.
