L'any 2008 vaig presentar una moció de commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans que s'aprovà per unanimitat. Un dels acords era proclamar el respecte i la completa adhesió a la mateixa. Observant com es van limitant les llibertats a la ciutadania i als partits polÃtics a Tavernes Blanques, qualsevol podria pensar que la configuració polÃtica a l'ajuntament ha canviat d'una legislatura a l'altra (ben lluny de la realitat, el Partit Popular incrementà la seua majoria).
L'article 19 de la Declaració DD.HH diu "Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seues opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió."
Recordant aquest article resulta bastant incoherent que, qui també proclamara el seu respecte, en aquest legislatura faça una anotació al diari local Carraixet d'aquest caire: "El periódico Carraixet es una publicación municipal, por lo que no publicarà artÃculos de contenido polÃtico de grupos que no tengan representación en el Ayuntamiento".
Ara bé, si açò li sumem la votació en contra del Partit Popular a la moció sobre participació ciutadana presentada aquest 1 de març per A.C.E.R.T. on es proposava la gravació dels plens per a penjar-los a la web de l'ajuntament emprant mitjans de difusió de vÃdeos gratuïts, la conclusió no és sols incoherència, sinó una clara manca de voluntat de fer efectius els drets constitucional a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mitjà de la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o a rebre informació veraç per qualsevol mitjà de comunicació" i el dret fonamental a la llibertat d'expressió que parlà vem.
Gravacions dels plens
Cada vegada hi ha més públic assistent interessat en allò que es decideix a la institució i és curiós com l'equip de govern, mitjançant aquests fets, manifesta la seua nul·la voluntat de fomentar la participació i millorar el vincle entre la corporació i la ciutadania. ¿Què és el que passa per a tenir un posicionament tan clar en contra de les gravacions dels p l e n s ? ¿Quin és el perill d'escoltar opinions diferents a la nostra?
Sembla que resulta més fà cil aplicar allò de "donde dije digo, digo diego" i vetllar informació, especialment si tenim present que a les actes de les sessions plenà ries es fa un breu resum dels debats i argumentacions emprades. Possiblement per això es prefereix posar impediments a publicacions de contingut polÃtic i negar les instal·lacions municipals als grups polÃtics municipals per a realitzar xerrades, mentre sà se facilita a altres entitats.
Aquest és el reflex de l'empobriment de la democrà cia: majories absolutes que obvien negociar amb l'oposició i incomprensió del dissens com a element per a fomentar l'autèntica participació polÃtica. Si la institució polÃtica ha de ser un reflex de la societat, en aquest cas, sembla que no ho és.
