La regidora de Recursos Culturals, Gloòria Tello, ha presentat este matà la 34a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 24 d'octubre al 3 de novembre. Acompanyada de la directora gerent del festival, Rosa Roig, i del director de programació, Eduardo Guillot, Tello ha destacat la voluntat del Govern del Rialto que la renovada Mostra, recuperada l'any passat després de la seua desaparició el 2012, a més de ser un radar per a identificar el nou cinema fet als països de la conca del Mediterrani, servisca per a «mostrar la ciutat que volem, una València cultural, moderna i oberta».
«Des que recuperà rem la Mostra de València-Cinema del Mediterrani després de l'aturada de 2012, ha sigut molt important aprofundir en la mediterraneïtat d'este festival. Si l'any passat vam posar les bases d'eixa mediterraneïtat, enguany el que fem és confirmar-les perquè d'alguna manera mostre la ciutat que volem ser de cara a l'exterior, una València cultural, moderna i oberta», ha afirmat la regidora Gloria Tello. La responsable de Recursos Culturals ha recordat que abans de la seua desaparició el 2012, el festival internacional de cinema de València «va significar durant molts anys un referent en el panorama cinematogrà fic internacional».
Tello s'ha referit a diversos pilars fonamentals d'esta edició, com l'homenatge al cineasta valencià mort fa un any, Toni Canet, protagonista d'un llibre escrit pel periodista Carlos Aimeur. «Un altre aspecte que em sembla important és la presència de les directores egÃpcies per a ensenyar la realitat d'un paÃs a l'altre costat del Mediterrani, on hi ha la censura prèvia i on les condicions per a fer cinema són molt complicades, especialment per a les dones. També m'agrada molt assenyalar que hem recuperat les publicacions, que eren un senyal d'identitat de la Mostra, el cicle de la comèdia italiana, les palmeres d'honor i, per descomptat, els premis Palmera d'Or, Plata i Bronze.
Tello ha destacat les figures de Liliana Cavani i Ferzan Özpetek, directors que estaran a València per a recollir les palmeres d'honor, i s'ha mostrat convençuda que la resposta del públic a una programació atractiva i diferent permetrà superar la xifra de 9.000 espectadors de l'any passat. També s'ha referit a l'augment del pressupost de 375.000 a 590.000 euros, i a la dotació econòmica que enguany tindran tant la Palmera de Plata (10.000 euros) com la de Bronze (5.000 euros), a més dels 25.000 de la Palmera d'Or. «És una Mostra que es consolida i que té tots els ingredients per a convertir-se en tot un referent i una cita cultural imprescindible a la nostra ciutat».
UNA FINESTRA A LA PRODUCCIÓ VALENCIANA
El director de programació, Eduardo Guillot, ha fet un recorregut per la programació de la 34a Mostra de València, en la qual s'augmenta de 89 a 109 el nombre de pel·lÃcules que es projectaran, dins d'«un esforç per a prendre el pols al cinema que s'està fent al Mediterrani actualment». Ha destacat igualment l'impuls a la Secció Informativa i s'ha referit a un context de «realitat audiovisual canviant i multiplicitat de pantalles, i a l'objectiu de projectar pel·lÃcules que no s'hagen vist a Espanya». Després de ressenyar la importà ncia que «les pel·lÃcules vinguen acompanyades, amb la possibilitat d'interactuar amb les persones que les han fetes, Guillot ha destacat l'objectiu preferent que el festival «siga una finestra a la producció valenciana».
La directora gerent, Rosa Roig, s'ha referit a les diferents seus de la 34a Mostra: els Cines Babel, la Filmoteca, la Fundació Bancaixa, la seu de la SGAE, el Palau de Congressos i el Teatre Principal. I a les col·laboracions i patrocinis que han permés tirar avant una programació ambiciosa en un festival que repassa l'última fornada cinematogrà fica feta al Mediterrani amb una Secció Oficial integrada per 12 produccions inèdites a Espanya, procedents de França, LÃbia, Egipte, Grècia, Espanya, Turquia o Albà nia, i una potent Secció Informativa amb quinze llargmetratges, entre els quals també s'inclouen diverses estrenes i tÃtols destacats en altres cites internacionals: Els miserables (Ladj Ly), Zero Impunity (Nicolas Blies, Stéphane Hueber-Blies), Dafne (Federico Bondi), Diamond Dust (Marwan Hamed), The Truth (Hirokazu Koreeda), Mar (Margarida Gil), Alice et le maire (Nicolas Pariser)…
En esta edició s'entregaran dos palmeres d'honor: una a la llegendà ria Liliana Cavani, una cineasta valenta i sense complexos, que ha exercit una notable influència en diverses generacions de directores europees; i una altra al director turc Ferzan Özpetek, un cineasta sense prejudicis, el cinema del qual aposta per la sensualitat i té un carà cter netament mediterrani. Tots dos visitaran el festival i oferiran una classe magistral.
També es retrà homenatge al director, productor i guionista valencià Toni Canet, mort el novembre de 2018, que inclourà la projecció de la seua pel·lÃcula pòstuma, Calç blanca, negro carbón, en la gala inaugural del festival i un cicle amb el seu treball com a director, aixà com la publicació d'un llibre del periodista Carlos Aimeur sobre la seua obra.
A més, la Mostra de València vol visibilitzar la creació cinematogrà fica egÃpcia feta per dones i la diversitat de punts de vista que la generen, des del més comercial fins al polÃtic, amb el cicle «La revolució de la dona en el cinema egipci», que inclou tÃtols de Kamla Abu Zekri, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis. Diverses de les directores assistiran al festival i participaran en una taula redona conjunta.
Revolucionari, filòsof, aventurer, escriptor i cineasta. Guy Debord (1931-1994), autor de La societat de l'espectacle i principal fundador de la Internacional Situacionista, serà el protagonista d'un cicle de pel·lÃcules i un seminari amb seu a la Universitat de València. El cicle inclou la projecció, per primera vegada a Espanya, de còpies restaurades i supervisades per Olivier Assayas dels tres curts i tres llargmetratges dirigits per Debord, que va realitzar entre 1952 i 1978. Un cicle que coincidix amb l'homenatge que li rendix la Cinémathèque Française.
Esta edició comptarà també amb una celebració de l'edat daurada de la comèdia italiana, mitjançant una retrospectiva de vint pel·lÃcules que inclou els tÃtols més importants del gènere. Entre mitjan dels cinquanta i finals dels seixanta, cineastes com Dino Risi, Mario Monicelli, Federico Fellini o Pietro Germi, entre d'altres, van saber retratar la realitat del paÃs per oferir una mirada tendra, però també crÃtica, de la societat i els seus costums. Una selecció de clà ssics que convida a la reflexió a través del riure: Divorci a la italiana (Pietro Germi), Il sorpasso (Dino Risi), Rufufú (Mario Monicelli), Dov'è la libertà ...? (Roberto Rossellini) o Ocellots i ocellets (Pier Paolo Pasolini)...
