La solitud torna a les residències de La Ribera per culpa del coronavirus

En març la incomprensió apareixia als ulls dels qui creien que ho havien vist tot. Les portes es tancaven, els familiars trucaven cada dues setmanes i la televisió tampoc semblava saber què dir. La pandèmia vista des d'una residència pot ser difícil de comprendre, sobretot quan el perill és invisible, però les conseqüències son tan dràstiques. "Una de les residents, bastant major, preguntava cada dia per la seua família, per si podia vore'ls. Quan li dèiem que no es podia, i li ho explicàvem tot, sols es quedava en silenci de nou", relata Sor Neri, directora de la residència del Sagrado Corazón de Jesús a Sueca. El municipi, que ha passat el primer colp de la pandèmia amb bones xifres només s'ha registrat una defunció per Covid-19 es troba ara amb un brot a la fi de juliol. Les residències tornen a tancar-se. 

Desproporció 

Les dades de la Conselleria de Sanitat són clares: la taxa de mortalitat en la gent major creix de forma desproporcionada quan el llindar passa dels 60 als 70 anys. A la Comunitat Valenciana les defuncions es situen en 155 quan parlem de majors d'entre 60 i 70 anys, que s'incrementen fins als 398 als 10 anys posteriors i a 589 en la gent de més de vuitanta anys. Així les coses, de les 1.477 defuncions totals registrades al territori, un 95,59% eren persones majors. Només a la comarca de La Ribera, han sigut 38 les persones que han perdut la vida a causa del virus. 

Davant els nous brots al llarg del país, alguns municipis han agafat mesures per protegir les residències, com és el cas de Cullera, que ha adoptat protocols pareguts als creats pel Ministeri arran de la pandèmia, segons informen fonts municipals a El Periódico de Aquí. Asseguren que la residència municipal de la tercera edat està en contacte directe amb l'Administració Públic a per atendre les necessitats. L'ajuntament, segons indiquen, és el que està realment supervisant, encara que siga una concessionària la que s'encarrega de la direcció. Es defensa també que hi ha una sensibilitat especial des de l'equip de govern per aquesta situació, i per això la residència municipal va ser la primera que es va aïllar al municipi. No van tindre cap positiu al centre. 

Una altra de les residències que s'ha lliurat de la malaltia ha sigut Cap Blanc, situada també a Cullera, segons l'anàlisi col·lectiu al centre. A causa de la falta d'existències a l'administració pública, els test PCR no van arribar a les residències fins principis de maig, quan el punt àlgid de la pandèmia havia acabat. "És molt difícil guardar les distàncies de seguretat entre residents, perquè es creen relacions d'amistat, però és important seguir les recomanacions sanitàries", recorda Vicent Grafia, director de la residència. 

A la por per poder ser víctimes de la Covid-19, s'afegia una nova dificultat: la solitud del confinament, ha continuat explicant. Manera de treballar "Va ser molt estressant canviar la manera de treballar, ja que ells havien d'estar confinats a les seues habitacions perquè no hi haguera massa contacte. En un dia normal ixen al menjador, però en eixos moments els servíem el menjar a les habitacions", explica Paula Fent, psicòloga del centre Solidar, en Guadassuar. La professional conta que al centre han tingut casos, però tots han estat asimptomàtics: "Hem tingut la sort que ens han fet les proves, perquè sinó, no haguérem sabut que teníem un brot". 

Com a tants altres llocs, un dels problemes viscuts a la residència va ser la falta de material, que malauradament va aplegar més tard que el virus al nostre territori. "Per a nosaltres era un ambient estressant i de molta incertesa, sobretot quan cada dia aplegaven protocols nous, no hi havia material suficient i la sensació era que no teníem temps per adaptar-nos", recorda. Una de les estratègies que han seguit en aquesta i en la majoria de residències ha sigut la creació de grups de residents que sols tenen contacte entre ells. Paula Fent explica que s'ha dividit la residència per corredors, perquè cada grup de gent es trobe a una part. "L'objectiu és que si hi ha un brot estiga localitzat, i que com a molt afecte a eixa part concreta del corredor, perquè tenen el seu propi horari al menjador i el seu lloc al pati", explica la psicòloga. 

Al mateix temps que ho feia la resta del país, la residència va viure la seua pròpia desescalada i les persones podien tornar a veure's, menjar al menjador i passejar per les habitacions. Sobre les sensacions al centre, la professional indica que hi ha gent que no es veu tan afectada: "Hi ha persones que el que prefereixen és justament estar a soles". No obstant això, també ha notat que hi ha gent que enyora els seus familiars, i rebutja veure'ls només a través d'una pantalla, ja que molts d'ells abans de la crisi podien eixir amb assiduïtat. "Per a nosaltres ha sigut un sofriment, i segueix sent un sofriment encara. Els treballadors estaven molt units, i durant els dies de la pandèmia s'oferien a quedar-se un poc més, perquè veien el panorama", relata Sor Neri, del Sagrado Corazón de Jesús (Sueca). 

Pla de contingència 

"Ara ens han enviat un pla de contingència i l'estem complint, així que els majors estan agrupats, aïllats en grups i hem deixat habitacions lliures per si hi ha casos", conta. Encara que el Sagrado Corazón no ha tingut cap cas de coronavirus, tot pot tornar enrere si no actuen ara. Segons Sor Neri, per a molts majors és difícil adaptar-se al que està passant, perquè "es desorienten d'estar traslladantlos d'ací a allà". Per evitar la solitud dels qui es troben en aquesta situació, la directora afirma haver intentat fer els grups amb la gent que "es du millor i es reconeix". Pensa que en l'actualitat estan molt més preparats: "Creiem que així no hi haurà contagis, i si hi ha serà en un grup i no en tot el món, com ha passat en altres residències". 

Totes les residències preguntades per El Periódico de Aquí sostenen que els familiars no han intentat treure'ls dels centres, sinó que han col·laborat amb la precaució i han confiat en els treballamajors. María Martirio, directora del Hogar Santa Teresa Jornet d'Alzira, explica que en març realitzaven conferències cada 15 dies, per la quantitat de persones que tenen, i que els familiars després de visitar-los amb la fase 2 s'han pogut assegurar que els seus pares i iaios es trobaven bé. 

Malgrat aquesta tranquil·litat actual, el centre ha tingut quatre positius de coronavirus, que van ingresar a l'Hospital de la Ribera. "Tant de bo no es donen més casos, perquè em dona molta llàstima quan veig que se'ls emporten a soles mentre et miren amb la mascareta, que els tapa la cara", es penedeix la Mare Superiora. "Les tres malaltes estan bé, encara que sí que es noten més despistades que abans", conta en declaracions a l'edició de La Ribera d'El Periódico de Aquí. La directora comenta que van començar a sospitar a partir d'una de les dones que va tindre símptomes, i van esbrinar que era una de les treballadores la que ho havia contagiat. "Ella sofria molt, perquè no sabia que ho tenia", explica. 

"Els majors són bastant conscients del que està passant i per això tenen por, perquè no veuen les coses clares i sospiten, ho veuen estrany. Clar, és una cosa que no han vist mai", destaca María Martirio. La residència ha tancat les portes, i estan tornant a agafar les mateixes mesures que abans per prepararse per a una possible nova onada. 

Paralitzades les visites 

"Hem paralitzat les visites, perquè no sabem d'on ve la gent, els majors tenen familiars de Madrid o Barcelona, i encara que els coste han acceptat que això és el millor", assevera. "Ens estem tornant a preparar, i encara que volíem continuar amb la desescalada ens hem quedat així, a mitges, ja hem descartat la idea que tot el món isca al menjador", explica la psicòloga de Guadassuar. Les altres residències també han optat per restringir les visites durant un temps i fer un pas enrere. L'objectiu és no tornar a la solitud dels mesos de març, quan la finestra de cada habitació era l'únic a què tenien accés els majors, mentre el món sencer es trobava en alarma. I preservar les vides dels majors. Rentar-se les mans, distància social i l'ús de mascareta com a millor manera de protegirnos i protegir a la resta de persones. No baixem mai la guàrdia.