LA
Els danys al final són mÃnims malgrat la gran grandà ria de la pedra caiguda encara que caldrà esperar a l'evolució dels cultius per a veure si són superiors. Precisament aquesta ha sigut la clau per a no lamentar més pèrdues. Al tindre un elevat volum les pedres van caure de forma més neta i es va minimitzar l'afecció. A les pèrdues directes en el camp no obstant això caldrà afegir les ocasionades en les infraestructures agrà ries (camins, marges, instal·lacions de reg per degoteig, etc.,) que deuran anar valorant-se en els pròxims dies per part dels municipis afectats.
La zona més danyada pels efectes de les tempestes i la pedra se situa en les comarques de l'Alt Vinalopó, l'Alcoià i el Comtat, sobretot amb epicentre en la localitat de Beneixama i els municipis limÃtrofs de la Canyada, Camp de Mirra, Biar, Banyeres, Villena o Muro d'Alcoi. Allà s'han vist afectats fonamentalment els cultius de l'olivar, ametla, vinya i hortalisses.
L'Ajuntament de Beneixama estudia la possibilitat de declarar zona catastròfica el seu terme municipal. Només en tres municipis de l'Alt Vinalopó (Beneixama, Camp de Mirra i la Canyada) les pèrdues directes en el camp són superiors als 3 milions d'euros. Ha quedat afectada el 60% de la collita d'olives en unes 3.400 hectà rees, el 80% de la collita d'ametla en unes 200 hectà rees, el 100% de la de raïm de vi amb un milió de quilos afectats i unes 40 hectà rees d'hortalisses. Els danys en infraestructures són incalculables.
Pel que es refereix a la provÃncia de Castelló els danys en el camp se centren en les comarques de la Plana Alta i l'Alcalatén i en menor mesura en la Plana Baixa o el Maestrat. Hi ha sobretot una franja danyada de raïm de vi entre la Vall d'Alba i les Useres i una altra en les localitats de Alcossebre, Torreblanca i Cabanes amb cÃtrics i hortalisses. En aquest últim cultiu l'afecció va del 20 al 50%, segons localitats. La pedra era gran grandà ria encara que barrejada amb abundant aigua. Les pèrdues directes en el camp en aquesta provÃncia seran superiors al milió euros encara que els principals danys se situen en les infraestructures agrà ries, encara per avaluar, a causa de la intensitat de la pluja en poc espai de temps i per la força del vent.
En la provÃncia de València les comarques més afectades per la pedra són la Ribera Alta i Ribera Baixa, la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera, Utiel-Requena i els Serrans amb unes pèrdues directes en les explotacions agrà ries d'uns dos milions d'euros. En la Ribera Alta prà cticament va afectar a una gran extensió de tota la comarca encara que els danys són molt variables i inferiors al que es podia preveure després de la grandà ria de la pedra caiguda. "Les pedres que queien eren molt grans però aïllades i clares, per això l'impacte no ha sigut en tots els fruits. És pitjor moltes pedres d'inferior grandà ria que les que han caigut en aquesta ocasió, encara que on ha impactat la pedra gran la destrossa és brutal", assenyalen llauradors afectats en la comarca de la Ribera. Els danys se centren en els cultius de cÃtrics, fruiters i hortalisses. Caldrà veure l'evolució posterior de l'impacte de la pedra en un cultiu bastant sensible com és el del caqui i comprovar com cicatritza.
En la comarca de la Costera la zona més afectada és la compresa en les localitats de Lloc Nou d'en Fenollet, Xà tiva, Barxeta i la Llosa de Ranes. Les pèrdues en algunes parcel·les van del 50 al 70% en cÃtrics, hortalisses i caqui. A la Vall d'Albaida els danys se centren a Bocairent. En els Serrans la localitat més afectada és la Llosa del Bisbe i a Utiel-Requena, sobretot en els termes municipals de Venta del Moro i Caudete de las Fuentes.
LA UNIÓ sol·licita a les Administracions Públiques (Govern central i Generalitat) una sèrie de mesures compensatòries per a pal·liar les pèrdues. Demana una reducció de mòduls fiscals per als llauradors i afectats, la condonació o tornada del pagament de l'IBI de Naturalesa Rústica corresponent a l'actual exercici i del pagament de les quotes de la Seguretat Social per als llauradors inscrits en el Règim Especial Agrari; aixà com préstecs bonificats.
En relació a les assegurances agrà ries LA UNIÓ demana que s'agilitzen els peritatges i s'estudie fer més atractiu l'actual assegurança de l'olivar donat que el seu nivell de contractació en les zones productores és molt escà s. Precisament en l'Alt Vinalopó, comarca més afectada, la major part dels productors d'olivar no tenien contractada l'assegurança i per això LA UNIÓ demana ajudes amb carà cter excepcional per a ells ja que l'assegurança no s'ajusta a les necessitats dels llauradors.
També demana que se sufraguen, prèvia presentació de la corresponent factura de compra, el producte fungicida i els treballs d'aplicació per a evitar l'aparició de fongs i malalties en les explotacions agrÃcoles.
Aixà mateix demanda LA UNIÓ la urgent reparació de les infraestructures danyades per aquestes tempestes amb la finalitat de que els professionals agraris puguen continuar amb la seua activitat normal en el camp.
Malgrat tot l'anterior la valoració global de les recents pluges és molt positiva i beneficiosa per al camp després de la sequera que es porta arrossegant. Les pluges serviran per a estalviar algun reg, recarregar els aqüÃfers, netejar els arbres de possibles plagues i regenerar les pastures. LA UNIÓ reitera als llauradors la necessitat de contractar una lÃnia d'assegurances agrà ries perquè es tracta del millor instrument a l'abast d'ells per a compensar una pèrdua de renda com la que ocasiona un sinistre climatològic que no es pot preveure.
