La Unió Llauradora i Ramadera considera que el Govern d'Espanya hauria d'oposar-se i no ratificar l'acord entre la Unió Europea i Mercosur, tal com ja han expressat França i altres països com Polònia, per ser molt lesiu per als interessos de nombrosos productors de la Comunitat Valenciana amb cultius i produccions molt sensibles. La Comissió Europea va presentar ahir al Consell la seua proposta per a la signatura de l'Acord d'Associació UE-Mercosur.
En el cas que finalment tire avant, l'organització reclamarà compensacions a través d'un fons de crisi per a aquells llauradors, ramaders i productes que resulten més afectats. I és que un estudi elaborat per LA UNIÓ conclou que la balança comercial agrà ria entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficità ria per als nostres interessos en els productes més perjudicats per l'acord, perquè el dèficit en volum és de més de 240.000 tones.
El producte més perjudicat és l'arròs amb un desfasament de més de 133.850 tones. S'exporten un total de 169 tones i s'importen 134.019 Tm. Li seguixen els cÃtrics, en fresc i suc, amb una diferència al seu favor de 58.297 Tm. S'importen 73.887 tones entre fresc i suc i només exportem 15.590, totes elles de fruita fresca. Els altres tres productes en la llista són ja ramaders. En primer lloc, se situa el sector avÃcola amb -28.018 tones, totes elles importades perquè no exportem res. Després d'este es troba el sector bovà amb -14.317 Tm. Importem 14.340 tones i únicament exportem 23. Finalment, està el sector apÃcola amb un dèficit de -6.152 Tm perquè només importem. En esta primera fase de l'anà lisi no s'ha tingut en compte encara el desmantellament aranzelari que amb estos volums desfavorables les conseqüències per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana encara seran bastant pitjors.
La Unió Europea es compromet a liberalitzar el 77% de les lÃnies aranzelà ries del sector agrari, que corresponen a un volum comercial superior al 80%. Això inclou accés preferencial a una sèrie de productes de Mercosur com a carns i fruites. La carn bovina, per exemple, tindrà una quota de 99.000 tones que, actualment subjecta a aranzels que superen el 100%, tindrà accés al mercat europeu amb aranzels reduïts a nivells competitius. La carn d'au tindrà un contingent de 180.000 tones amb exempció aranzelà ria dins del contingent, mentre que la de porc tindrà 25.000 tones en condicions preferencials. Altres productes agrÃcoles que rebran accés preferencial o exempció total són els cÃtrics, alvocats, melons, melons d'Alger o raïm de taula, molts dels quals tindran l'eliminació total dels seus aranzels en perÃodes que oscil·laran entre 4 i 10 anys.
LA UNIÓ considera que mentre d'una banda la Unió Europea reforça les seues exigències als productors comunitaris en matèria de sostenibilitat, ús de fitosanitaris i benestar animal, per l'altra permetrà l'entrada de productes de Mercosur que no complixen amb tots eixos està ndards. A la falta de reciprocitat en els està ndards fitosanitaris i mediambientals de les importacions procedents de països del Mercosur, cal sumar l'alarmant historial de plagues o malalties interceptades, sobretot del Brasil, l'Argentina i l'Uruguai. Només en 2024, fins a octubre, es van registrar a la UE 99 intercepcions de plagues en cÃtrics importats d'estos països. LA UNIÓ creu que les clà usules espill en acords amb tercers països han de realitzar-se ja i caldria començar per l'acord amb Mercosur i que també es consideren els cÃtrics europeus com a producte sensible. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, diu que "els productes que arriben de tercers països han d'equiparar-se als està ndards de producció de la UE, tant en regulació de fitosanitaris com en normatives de benestar animal i mediambientals o obligacions laborals i socials".
En el cas concret dels cÃtrics, LA UNIÓ considera que l'acord amb Mercosur afonarà la indústria europea del suc que ja domina al 90% un paÃs com el Brasil i la situació s'estendrà probablement al preu per a la fruita del mercat en fresc. En l'actualitat, els cÃtrics en fresc que arriben a la UE procedents de l'Argentina i el Brasil ho fan amb un aranzel del 12,80% que amb l'acord es reduiran fins a desaparéixer. Per als sucs del Brasil s'abona un aranzel del 12,20% i ocorrerà el mateix. En l'actualitat, la creixent entrada de suc de taronja del Brasil està erosionant la indústria europea de sucs, fonamental per a regular el mercat de cÃtrics en fresc. Entre 2019 i 2023, les importacions de suc de taronja des de tercers països cap a la UE han augmentat de manera preocupant. En 2023, la Unió Europea va importar 747.363 tones de cÃtrics en suc des de Mercosur, una xifra que amenaça també la sostenibilitat del nostre sector agroindustrial, dels quals 21.293 Tm eren d'Espanya.