Productors de cereals de La Unió Llauradora han denunciat, en el marc d'una concentració celebrada aquest dimarts 10 de juny enfront de l'edifici de la representació de la Comissió Europea a Madrid, la difícil situació en la qual es troben i han demanat un monitoratge estricte de les importacions de cereals d'Ucraïna ara que s'ha tornat, a priori, a les condicions inicials. Després de diverses campanyes sense tot just collita per la sequera, la bona producció de l'actual s'ha entelat amb l'enfonsament de les cotitzacions.
Enfront de l'edifici de la Comissió Europea, els productors valencians de cereals al costat dels seus homòlegs d'altres comunitats autònomes de la Unió d'Unions, han repartit centenars de barres de pa, i han manifestat la seua profunda preocupació davant un enfonsament dels preus del cereal de més del 40% respecte a fa tres anys, una caiguda abrupta agreujada des de l'inici de la guerra a Ucraïna.
Al mateix temps, l'organització ha assenyalat que els costos de producció no han deixat d'incrementar-se: en particular, els fertilitzants nitrogenats s'han encarit al voltant d'un 40% en tot just mig any. Esta combinació – preus en origen pels sòls i costos a l'alça – està portant al límit la viabilitat de milers d'explotacions cerealistes, abocades a produir molt per davall de costos. En la mateixa línia ha destacat que, malgrat la baixada de preus en el camp aquest no s'ha traduït en un abaratiment similar per als consumidors -el preu del pa ha pujat entorn del 19% en eixe període-, la qual cosa evidencia un desequilibri en la cadena alimentària que perjudica especialment el productor.
Entre les causes principals d'esta crisi, LA UNIÓ identifica l'entrada massiva de cereals procedents d'Ucraïna, facilitada pel règim temporal de desarmament aranzelari que la UE va concedir com a suport a Kíev. Espanya, sent estructuralment deficitària en cereal, ha passat d'importar uns 3 milions de tones anuals de dacsa, blat i ordi des d'Ucraïna a més de 10 milions en 2024 gràcies a l'eliminació d'aranzels acordada per la UE. Esta afluència extraordinària de gra ha contribuït a saturar el nostre mercat, exercint una forta pressió a la baixa sobre els preus en origen. "L'altre dia Planas va dir que Ucraïna no era qualsevol país. Compartim que cal ajudar-lo, però s'ha de veure de quina manera per a evitar que, per ajudar-los, estiguem condemnant a milers de cerealistes a la fallida", comenta l'organització.
A pesar que el règim temporal de liberalització comercial ha conclòs oficialment el 5 de juny de 2025 amb la publicació del Reglament (UE) 2025/1132, tornant a les condicions normals de l'Acord d'Associació UE-Ucraïna, l'organització agrària insistix que resulta imperatiu garantir que la reintroducció d'aranzels i contingents no arribe tard per als nostres productors, i que es vigile de prop l'evolució de les importacions a fi d'evitar distorsions persistents en els mercats locals.
Així mateix, LA UNIÓ assenyala que els inputs essencials estan agreujant el desequilibri econòmic del cereal. En particular, els fertilitzants nitrogenats – input clau l'oferta del qual a la UE depén en bona part de països tercers – han patit pujades vertiginoses de preu. En aquest sentit, Europa enfronta una escassetat relativa després de la reducció de les importacions des de Rússia i Bielorússia (proveïdors tradicionals d'al voltant del 25% dels fertilitzants que adquireix la UE) a causa de les sancions i noves barreres comercials. Recentment, la UE ha aprovat imposar aranzels addicionals del 6,5% (amb augments progressius fins a nivells prohibitius) als abonaments nitrogenats d'origen rus i bielorús, una mesura geopolítica comprensible en la seua motivació però que està encarint encara més els costos de producció agraris. LA UNIÓ demana que s'eliminen els aranzels als fertilitzants provinents de països exportadors alternatius, per a compensar la restricció del subministrament rus/bielorús. Atés que l'oferta de fertilitzants a Europa s'ha vist limitada per les sancions a Rússia, resulta contraproduent mantindre altres traves comercials que encarixen els abonaments.
L'organització proposa suprimir temporalment els aranzels duaners i drets antidúmping que pesen sobre fertilitzants d'altres orígens clau (per exemple, dels Estats Units o Trinitat i Tobago, que actualment afronten drets compensatoris). Esta obertura permetria diversificar les nostres fonts d'aprovisionament de fertilitzants i alleujar la pressió alcista sobre els costos dels inputs agraris. LA UNIÓ ha registrat una carta dirigida al comissari Christophe Hansen on ha tractat estos i altres temes i ha arreplegat les seues propostes per a pal·liar esta situació i trobar una solució que puga ser un equilibri.
