La Unió Llauradora denuncia l'abandó progressiu de la superfÃcie de cultiu d'olivar en la Comunitat Valenciana durant els últims anys amb un total de 16.400 hectà rees abandonades, de les quals 6.300 d'elles són en el transcurs dels últims cinc anys.
A pesar de que la superfÃcie d'olivar en la Comunitat Valenciana es manté estable segons les dades oficials, la realitat productiva evidència per a l'organització un abandó estructural creixent a conseqüència de la baixa rendibilitat i la falta de suport adaptat al model mediterrani de cultiu.
Segons l'enquesta de superfÃcies i rendiments de cultius del Ministeri d'Agricultura per a l'any 2024, la superfÃcie total d'olivar en la Comunitat Valenciana és de 95.000 hectà rees, una xifra prà cticament idèntica a la de fa deu anys (+0,30% respecte a 2015). No obstant això, esta dada amaga una altra realitat i és la que d'eixe total hi ha 16.400 hectà rees abandonades.
"Estem davant un abandó silenciós. La superfÃcie es manté, però cada any més hectà rees deixen de produir, i això posa en risc el nostre paisatge, el nostre entorn rural i la nostra sobirania alimentà ria", ha assenyalat Enric Simó, responsable de la sectorial de l'oli de LA UNIÓ.
Este abandó es concentra especialment en les zones de secà , on la falta de rendibilitat i la dificultat d'accés a ajudes europees adequades a les condicions agroclimà tiques valencianes fan inviable la continuïtat de moltes explotacions.
Un altre factor que confirma esta tendència és l'escassa implantació de prà ctiques agroambientals que donen accés a ajudes de la PAC. Només el 15% de la superfÃcie d'olivar disposa de cobertes vegetals –espontà nies o sembrades–, requisit per a accedir a mesures com el P6 o el P7 que donen accés a cobrar per esta prà ctica.
LA UNIÓ proposa una reforma estructural de les ajudes de la PAC per a fer-les realment útils per a l'olivar valencià . En este sentit, demana una adaptació de les ajudes a les condicions del cultiu mediterrani i de secà , un reconeixement del valor ecosistèmic i territorial de l'olivar tradicional, aixà com la creació d'una lÃnia especÃfica d'ajuda de la Conselleria d'Agricultura per al manteniment i recuperació d'olivars abandonats.
"El sector necessita polÃtiques que entenguen la seua realitat. No podem aplicar un model homogeni pensat per a grans finques de regadiu quan nostre paisatge agrÃcola està format majorità riament per explotacions xicotetes, amb cultius tradicionals i una funció social i ambiental clau", conclou Enric Simó.