Lluís Mesa.Una societat s'alegra del naixement d'iniciatives culturals compartides. Cada vegada que un col·lectiu obri les portes significa que el voluntarisme i el sacrifici pels altres continua tenint valor. Per eixa raó, ara que el projecte del Cor escolar del Castell d'Albalat dels Sorells diu déu, és moment de reflexionar des de la tristor que este fet suposa.
Fa nou anys quan un grup de docents es va llançar a fer un cor va sorgir una gran alegria. No sols naixia la possibilitat d'estimar la veu i la música sinó el més important: compartir-la. S'obrien les portes a moltes possibilitats. El temps ha donat la raó. Ha aconseguit que totes les esperances acabaren tenint gojosos resultats.
Al llarg dels cursos escolars, el seu director i mestre Vicent Ros, al costat de Núria Guillén i altres docents, han demostrat que una coral és un mitjà d'integració i no una activitat extraescolar. Han sabut transmetre valors impagables, utopies i sentiments que han contagiat entre els xiquets i xiquetes. En eixa agrupació han cabut tots i totes els qui han volgut cantar. Amb eixos somnis han arribat lluny. Han cantat amb Pep "Botifarra", Aitana Ferrer, bandes i fins i tot organitzaren un concert escolar amb més de 600 persones cantant al voltant de les Trobades. Han arribat a escenaris destacats, a cases de cultura i al mateix paranimf de la Universitat de València – Estudi General. Mai no oblidaré tot el que realitzaren, malgrat tot, per fer real el somni d'Aitana Mesa i la seua "Flama Encesa". A més, Vicent Ros els ha fet cantar i els ha escrit. El seu himne "Amb el Cor" i tantes altres melodies passaran a la història.
Ara, en el 2018, ha arribat el moment del trist adéu. Tot té un principi i un final. Tanmateix quan naix de la incomprensió, fa més mal. D'eixe injust acabament cal fer autocrítica des de l'escola, la direcció, els docents i les docents i la comunitat escolar. Ningú fa sempre bé tot el que realitza. Però el pitjor és que dins del món de l'ensenyament de l'Horta Nord desapareix tot un referent. Un model de fer escola amb la música en la mà. No és fàcil aconseguir, dimecres a dimecres, que xiquets i xiquetes tan diferents guarden silenci en una aula i comencen a cantar. Eixe miracle sols el fan real grans persones.
El públic que ha gaudit de l'esforç integrador i del treball del cor del Castell saben que les energies que hi han depositat els seus creadors no s'han perdut ni es perdran. Un alumnat de 500 persones que ha passat per eixa agrupació no l'oblidarà. Han deixat unes empremtes que marcaran les seues vides. També de segur que la força creativa i valuosa de Vicent Ros i el seu equip continuarà. L'energia ni es crea ni es destruïx, sols es transforma. Així passarà, quan repose el temps, amb la de Vicent. De segur que es transformarà en un altre projecte.
En definitiva, el 8 de juny va ser un dia de tristor i adéu per a esta coral. Tal vegada siga el dia perquè molta gent entenga millor el que va suposar. També el moment de valorar eixa gran persona i destacat músic que és Vicent Ros. Ell com ningú ens ha ensenyat que es pot cantar amb el Cor. Gràcies mestre!
