Laia Morvedre: ''Me n'aniria de copes amb els alcaldes de Sagunt i de Faura''

Fa alguns mesos naixia la colum­na Sense pèls (en les cames) escrita per Laia Morvedre. Fins ara el seu nom no era conegut ni en sabíem res. Així que hem quedat amb ella per fer-nos un café i conéixer millor l'autora d'esta original secció que en poc de temps s'ha fet popular entre els lec­tors i les lectores.

 

-Qui és Laia Morvedre?

-Sóc una xica jove criada entre Les Valls i Sagunt. De menuda vivia al Port on treballaven els meus pares. La meua infantesa la recorde pels mo­ments meravellosos passats a la Mo­reria amb la iaia i pels estius a Les Valls amb els iaios. Em passava el dia escrivint de la meua vida i de tot allò que m'imaginava. Sempre ho feia en valencià, fins i tot abans que me l'ensenyaren a escola. M'agrada sentir i escriure cada moment de la vida de les festes, les tradicions, la política, l'amor, el sexe i l'amistat. Potser sóc massa sincera quan escric, però no puc evitar-ho.

 

-Com és i a què és dedica vosté?

-Per favor no em parles de vosté, que tinc menys anys que tu. Em con­sidere una persona amb valors molt marcats que odie la hipocresia, la in­justícia i la corrupció. Em veig com una dona tradicional per a algunes coses i revolucionària per a d'altres. He treballat sempre d'administrativa, encara que vaig estudiar a la Univer­sitat. Gaudisc amb el meu treball i al costat dels meus companys del des­patx. Entre ells m'estime molt a la Fina que viu per La Baronia i a Pili que viu en el poble, prop de mos pa­res. Les dos són falleres de soca-rel i els agrada molt eixir. Sempre anem juntes de marxa.

 

-Per què s'ha animat a escriure eixa columna quinzenal a El Perió­dico de Aquí?

-Tenia ganes de fer públic allò que escric cada dia en la meua llibreta. Mai no havia publicat una columna personal en la premsa. Se'm va ocó­rrer telefonar-te un dia a vore si queia en gràcia la meua idea. Volia despu­llar els meus sentiments i les meues cames d'una manera anònima, sense que ningú es fixarà en mi. A tu et va paréixer bé i ací estic fins que et can­ses de mi.

 

 -Què pretén?

Trobar-me lliure escrivint. Vull sentir el mateix que quan vaig a una platja solitària a banyar-me despulla­da i no em veu la gent. En la columna ningú em reconeix i puc anar nueta. No sóc política, cantant ni famosa però tinc moltes ganes de parlar de tot amb respecte. Ací a la comarca la gent no s'atrevix a escriure des de la seua intimitat. A mi m'agrada fer-ho.

 

-Com veu el Camp de Morvedre?

-Crec que ens hem de conéixer més uns a altres. Els polítics ens han d'ajuntar a la gent de les Valls i de la Baronia amb Canet i Sagunt. Veig que falten més dones que governen.

 

-Té en els alcaldes un motiu molt gran d'inspiració? Què li sem­blen en general?

-Confesse que m'agraden molt els hòmens i com que els alcaldes són els que més ixen en premsa sense voler se m'escapen els ulls quan els veig. Ja saps que tinc debilitat pels de Sagunt i de Faura, amb els quals me n'aniria de copes, encara que mai he tingut la sort de fer-me una amb ells. També voldria anar-me'n de marxa amb la d'Estivella, sembla molt callada però en privat deu ser divertida. Cada al­calde té el seu punt. Jo no sóc políti­ca ni militant però m'agrada saber el que fan. A vegades em fan riure molt perquè semblen xiquets. En altres ocasions em fan plorar quan es con­vertixen en corruptes.