L?Ajuntament de Vilamarxant cancel?la l?operació de deute que va originar el Pla dAjust en 2012El ple de l'Ajuntament de Vilamarxant va aprovar ahir cancel·lar bona part del seu deute. Ho va fer amb una modificació de crèdits de 459.763 euros.
Amb esta quantitat es cancel·la el préstec formalitzat en 2012. Inicialment, el préstec va ser de més de dos milions d'euros que es va demanar per fer front al pagament de proveïdors, davant les dificultats de liquiditat de les arques municipals en aquell moment.
L'amortització del préstec finalitzava en 2022 però, com explicava l'alcalde Jesús Montesinos, "estem en condicions de pagar-lo perquè tenim un romanent de tresoreria de 3 milions 700 mil euros, de finals de 2016, i el podem destinar al pagament de deute. D'esta forma, també ens estalviem el pagament d'interessos que deriven de mantindre el deute durant més anys". A més, continuava Jesús Montesinos, "deixem la porta oberta a la possibilitat d'accedir amb tranquil·litat a futures operacions d'endeutament per dur endavant inversions de rellevà ncia per al municipi".
El portaveu de Vilamarxant Junts Podrem, Salvador Bonet, va ressaltar l'estalvi de vora 17.000 euros en interessos que es farà amb esta cancel·lació. Mentre que Ciro Ferrer, portaveu del PP, va anunciar que el seu grup s'abstindria perquè, segons va explicar, "no hem participat activament d'esta gestió".
La modificació va aprovar-se, per tant, amb els vots a favor de l'equip de govern i de Vilamarxant Junts Podrem i l'abstenció del PP.
Feia 16 anys (des de 2001) que no s'actualitzava l'inventari municipal, i ahir va eixir endavant l'aprovació inicial d'una revisió dels béns immobles propietat de l'Ajuntament de Vilamarxant. L'aprovació va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern i de Vilamarxant Junts Podrem, i en contra de Populars Vilamarxant.
El valor total dels béns immobles de titularitat municipal ascendeix, segons la xifra estimada d'este inventari, a més de 173 milions d'euros. Segons Jesús Montesinos, "era més que convenient actualitzar este inventari per conéixer el patrimoni i els béns materials de l'Ajuntament i, d'esta forma, adonar-se'n i resoldre les possibles incidències o indeterminacions de les quals es té constà ncia o que pugen sorgir de la publicació i coneixement del mateix".
Este treball l'ha dut a terme una empresa finançada per la Diputació al 90% i els seus efectes comptables es produeixen a data de gener de 2017. Amb tot, com puntualitzava el primer edil, "esta relació està viva i cal anar actualitzant-la ja que, durant els treballs, s'han detectat unes 400 incidències que cal revisar i resoldre perquè el llistat i les valoracions tinguen la major precisió possible".
Ciro Ferrer argumentava el vot en contra del seu grup perquè consideren que s'han registrat massa incidències durant el procés i que no s'ha seguit, segons el seu parer, el procediment normatiu establert per a estos treballs. Jesús Montesinos va detallar que "totes eixes incidències es tindran en consideració i es revisaran. Amb tot, ara el més important era tindre una base, després de molts anys sense donar compte d'estes propietats".
Esta revisió estarà publicada al Butlletà Oficial de l'Estat i al Tauler d'Anuncis de l'Ajuntament durant 30 dies perquè es puguen presentar reclamacions o al·legacions, abans de la seua aprovació definitiva.
Ahir també va eixir endavant, per unanimitat, l'ordenança reguladora d'explotacions apÃcoles. Segons explicava el regidor d'Agricultura, Eliseo Sanz, "esta mesura s'ha prés després d'atendre les demandes d'agricultors locals i veïns de zones disseminades que, en algunes ocasions, s'han vist perjudicats per la instal·lació d'assentaments transhumants apÃcoles".
AixÃ, continuava Eliseo Sanz, "el que volem és que tota l'activitat apÃcola que vulga instal·lar-se a Vilamarxant estiga controlada, regulada i registrada a la Conselleria. També s'han delimitat unes distà ncies mÃnimes de seguretat, aixà com l'autorització dels propietaris veïns per poder instal·lar-se". A més es limitarà l'assentament d'estos abellers transhumants de l'1 de març al 30 de maig perquè no es produïsca el fenomen de la 'pinyonà ' en els cÃtrics, perquè els veïns no es vegen amenaçats per la presència de les abelles i perquè els apicultors locals puguen continuar duent a terme la seua tradicional tasca al municipi.
Acord contra la violència de gènere
Amb l'acord de tots els grups polÃtics, van aprovar-se dos propostes relatives al compromÃs de l'Ajuntament de Vilamarxant per eradicar la violència de gènere. En primer lloc, va eixir endavant l'adhesió a la declaració de la Federació Espanyola de Municipis i ProvÃncies del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.
En ella, com explicava el regidor de Benestar Social i PolÃtiques d'Igualtat, Voro Golfe, es remarca la "necessitat de dotar a les entitats locals de competències i recursos per donar l'assistència adequada, aixà com continuar amb les tasques de detecció, seguiment i sensibilització contra qualsevol signe de violència o menyspreu contra les dones".
L'Ajuntament també es compromet a adherir-se a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València (si es compleixen amb els requisits establerts), que pretén combatre este problema social ajudant els ajuntaments a donar la millor resposta davant possibles casos de violència masclista.
Cap al final de la sessió també es va aprovar, per unanimitat, una moció pròpia de l'Ajuntament contra la violència masclista. Voro Golfe destacava "la satisfacció de portar a les sessions plenà ries mocions com estes, que compten amb el suport de totes les formacions polÃtiques per lluitar conjuntament contra problemes socials que ens afecten a totes i a tots".
Durant la sessió també es va aprovar, per unanimitat, l'adhesió a la plataforma electrònica de la Diputació. Ara mateix, l'Ajuntament de Vilamarxant disposa d'un servei de gestió contractat amb una empresa directament que suposa una despesa de 12.000 euros anuals, mentre que el servei de la Diputació és gratuït. Amb esta adhesió, només caldrà pagar per l'adaptació de les aplicacions pròpies a les que ofereix l'organisme provincial.
També per unanimitat, es va donar el vist i plau a l'adhesió al model de multicertificació de cartes de serveis per a ajuntaments, per garantir la qualitat dels expedients que es tramiten al consistori. Esta mesura comportarà , d'una banda, rebre assessorament per part de la Diputació i, d'altra, assumir el cost d'una certificació que acredite esta qualitat i que ha de realitzar una empresa homologada.
Per la seua banda, el Grup Municipal Popular va presentar una moció per destinar la recaptació de l'Impost de Béns de Naturalesa Rústica al manteniment dels camins rurals. La defensa d'este punt va estar a cà rrec de Ciro Ferrer qui també va destacar la possibilitat de fer un informe tècnic dels camins que necessiten millores i establir prioritats d'actuació, segons el seu ús poblacional i agrari.
Salvador Bonet va expressar la seua conformitat amb l'elaboració de l'informe. Per contra, pel que fa a l'eixida dels diners per millorar camins de l'Impost de Naturalesa Rústica, va afirmar que d'esta forma "l'únic que s'aconseguiria és la separació entre el poble urbà i el rural".
Eliseo Sanz va explicar que l'IBI "no té un carà cter finalista i que els ingressos tributaris van a un fons comú, amb la qual cosa esta operació, legalment, no es podria fer".
També va fer una cronologia de la despesa en el manteniment de camins rurals dels últims 7 anys. Basant-se en les dades aportades, va detallar que "en dos anys hem invertit dos vegades més en camins rurals que en tota l'anterior legislatura. S'ha passat d'una inversió en camins rurals de 177.588 euros entre 2011 i 2015, a una inversió de 389.540 euros entre 2016 i 2017", detallava.
També va destacar el sistema d'actuació actual. Les incidències presentades i comunicades per policia rural, la brigada de camins i veïns i veïnes, són recollides pels tècnics que estableixen les prioritats d'actuació d'acord a criteris objectius d'ús i de necessitat.
Finalment, la moció no va eixir endavant, ja que va comptar amb els vots en contra de l'equip de govern i l'abstenció de Vilamarxant Junts Podrem.
En el torn de precs i preguntes, Salvador Bonet va interessar-se sobre l'estat de la rotonda entre Monte Horquera i la Llomaina. L'alcalde va anunciar que esta actuació estarà inclosa en els pressupostos de l'any que ve de la Generalitat i que l'Ajuntament adquireix el compromÃs d'adquirir els terrenys necessaris.
Ciro Ferrer va plantejar diverses qüestions. Una d'elles feia referencia als 'badens' que hi ha al carrer de les Rodanes (el que dóna accés al cementeri). Explicava que no li consta cap informe tècnic que aconselle que hi haja tants. Esta qüestió també va ser preguntada per un veà assistent a la sessió plenà ria.
El primer edil va explicar que, a l'hora de la seua instal·lació, s'ha comptat amb l'assessorament de la Policia Local i la seua justificació "és molt simple: garantir la seguretat de les persones, que ha de prevaldre per davant de qualsevol altra cosa". Amb tot, també destacava que la instal·lació pot revisar-se per buscar l'equilibri entre la seguretat i el pas dels vehicles.
El portaveu popular també va preguntar sobre l'estat de la gestió de l'Alberg les Rodanes i del bar de la Pedrera del Rei. Jesús Montesinos va anunciar que, precisament ahir de matÃ, van rebre les claus de l'alberg per part de l'adjudicatari que "ha decidit unilateralment cessar el servei. Esta resolució es farà totalment efectiva en els pròxims dies". L'origen i motivació de tindre que resoldre el contracte, segons comentava Jesús Montesinos, es troba en els condicionaments del plec de contractació pel que respecta a la realitat de la instal·lació. Quan es va signar el contracte, en maig de 2015, no estava preparada per a l'inici de la seua gestió i, arran d'esta situació, han derivat altres dificultats. Ara, la intenció de l'equip de govern és traure un nou plec de condicions que s'adapte a la realitat de les instal·lacions, per posar-lo de nou en marxa quan abans.
Respecte al bar de la Pedrera del Rey, la situació és semblant. "Estem pendents de resoldre el contracte amb l'anterior gestor i intentar que, de cara a la primavera, hi haja una nova adjudicació", apuntava Jesús Montesinos.
