L'Ajuntament d'Oliva fa un últim intent de frenar el Pativel

De la mateixa forma que en març de 2017 l'Ajuntament d'Oliva va iniciar els tràmits que van culminar en la interposició d'un recurs contenciós-administratiu[1] contra el Reial Decret 638/2016 (BOE 29-12-2016) per les enormes repercussions que la nova regulació en matèria d'inundabilitat anaven a tindre sobre el seu terme municipal, ara l'Ajuntament d'Oliva també inicia els tràmits per intentar evitar les greus conseqüències que l'entrada en vigor del Pativel està comportant per al litoral oliver.

L'11 de maig de 2018 es publicava al DOGV el Decret 58/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana, conegut popularment com el Pativel.

Durant la tramitació d'aquest document, l'Ajuntament d'Oliva ja es va oposar al mateix, pels motius esgrimits a les al·legacions aprovades pel Ple en dates 26 de gener de 2017 i 15 de juny de 2017. Motius que poden sintetitzar-se d'aquesta forma:

- No afronta un dels principals problemes que pateix la infraestructura verda del litoral oliver i del sud de la Safor, com és la qüestió de la regressió del litoral, o erosió costanera. Ni tan sols fa menció d'este greu perill que pateixen els nostres ecosistemes dunars.

- A la catalogació de platges no es té en compte la singularitat de les platges d'Oliva, un 78,81% de les quals estan catalogades com a trams

'naturals' N1 (7,03 km dels nostres 8,9 km de costa). Tot i que bona part d'aquestos trams de platges 'naturals' N1 (6,22 km) tenen sòl urbanitzat darrere seu. Dues singularitats que no són tingudes en compte al Pativel, a pesar de ser un dels pocs municipis que presenta estos percentatges.

- Planteja una quantitat desproporcionada de 'sòl no urbanitzable de protecció del litoral' en parlar de 500 metres de profunditat des de la ribera del mar. Quan la funció protectora del sistema dunar, així com la funció de complement de qualitat turístic-social i la de corredor funcional quedarien garantides amb la franja litoral de 200 metres que planteja l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

- Es limita a protegir allò que queda després de la voràgine depredadora del territori litoral, sense plantejar-se com a objectius l'ampliació dels espais mediambientalment valuosos, com ara la restitució del sistema dunar en aquells trams de platges d'on va ser eliminat. I això unit al fet que no contempla cap tipus de compensació-gratificació per a aquells propietaris i propietàries de sòl que fan possible l'existència dels espais mediambientalment valuosos (ni per als ajuntaments han fet possible la conservació i/o regeneració dels sistemes dunars), genera terribles greuges comparatius entre aquells que 'han actuat malament' des del punt de vista mediambiental (que resulten, paradoxalment, beneficiats) i aquells altres que 'han actuat bé' des del punt de vista mediambiental (que resulten, per contra, damnificats). En este sentit, el greuge comparatiu més sagnant i evident és el que s'observa entre les edificacions existents i les parcel·les no edificades, dins dels 'sòls no urbanitzables de protecció del litoral'. Mentre les edificacions 'il·legals' queden 'amnistiades', amb possibilitat de ser rehabilitades i adequades per a usos residencials i terciaris; les parcel·les que no han construït, en observança de la legalitat urbanística, veuen enormement limitats els seus usos.

- No és realista (ni just), plantejar que siguen els ajuntaments els qui absorbisquen els 'sòls no urbanitzables de protecció del litoral' adscrivint-los a processos de gestió urbanística com a parcs públics (PQLs). No és just perquè tota la càrrega de la compensació recau sobre els municipis, quan haurien de ser totes les institucions públiques valencianes les que treballaren conjuntament per aconseguir este gran objectiu col·lectiu. Ni tampoc és realista perquè, a estes altures del desenvolupament urbanístic valencià, resulta impossible disposar dels sectors suficients com per absorbir l'edificabilitat d'estes enormes extensions de sòl (cal tindre en compte que parlem de 500.000 m2 per cada km de costa reclassificada com a SNUPL).

Moltes d'aquestes coses podrien haver-se evitat, o, com a mínim, haver-se tingut en compte, si el Pativel s'haguera elaborat amb una major sintonia amb els ajuntaments dels municipis costaners afectats. D'esta forma haurien estat més presents i reflexionades les singularitats de cada terme municipal.

Lamentablement, no va ser així, i ara només queda defensar els interessos de la nostra ciutadania a través dels procediments pertinents.

Així, al plenari de hui (10-7-2018), seguint el full de ruta procedimental apuntat a l'acord adoptat pel Ple el passat 31 de maig, la Corporació local, amb els vots favorables de PP, Compromís, PSOE, Projecte Ciutadans i Partit Gent d'Oliva, i el vot en contra d'EUPV-Acord ciutadà, ha acordat requerir a la Generalitat Valenciana, prèviament a la interposició d'un possible recurs contenciós-administratiu, perquè derogue aquells aspectes del Pativel que afecten negativament els interessos de la ciutadania olivera.

D'aquest requeriment es donarà trasllat a la Generalitat Valenciana als efectes previstos en els articles 44 i 46 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i, en cas que, novament, no siguen tingudes en compte les reivindicacions plantejades, l'Ajuntament d'Oliva es vorà obligat a interposar un recurs contenciós-administratiu front al Decret 58/2018, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana.

"A Oliva som molt conscients de la necessitat de salvaguardar la infraestructura verda del litoral valencià després de tants anys de destrucció irresponsable de la mateixa. Però considerem que un pla tan ambiciós ha d'anar acompanyat d'una major dotació econòmica, que vinga a 'valorar' més esta infraestructura verda, i a posar de manifest l'aposta de tota la societat valenciana per la seua conservació i ampliación. A Oliva, de fet, hem contribuït molt a l'existència i manteniment de la infraestructura verda del litoral. Cal recordar que els nostres cordons dunars (muntanyars) representen una part molt, molt, significativa del LIC Dunes de la Safor.[2] Justament per això quasi el 80% de les nostres platges estan catalogades com a 'naturals' N1" assenyalava l'alcalde d'Oliva, David González.