muralEl segon dels murals del projecte llueix ja en la façana del centre de salut de Orriols. Obra de Milu Correch, el mural homenatja una de les primeres cientÃfiques de les quals tenim referència, mestra de cientÃfics dins de l'escola neoplatónica que la va educar i vÃctima d'assassinat pel seu saber en ser considerada una de les primeres "bruixes".
Hipatia de Alejandria és la protagonista del nou mural del projecte "Murals Interactius Dones de Ciència", impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
El mural lluïx ja en la façana del centre de salut del barri valencià d'Orriols –situat entre els carrers del Duc de Manes i Sant Vicent de Paúl- i és obra de l'artista argentina Milu Correch. El mural ret homenatge a Hipatia, una de les primeres cientÃfiques de les quals tenim referència i mestra a més de cientÃfics dins de l'escola neoplatònica que la va educar. Plasmat amb la tècnica tradicional de mural, l'obra representa a Hipatia amb referències directes a la seua trajectòria –inclou, per exemple, un astrolabi aixà com diferents lletres que remeten a les cartes que rebia de l'aristocrà cia de l'època- i al seu carà cter reivindicatiu.
En este sentit, Milu Correch defensa que també en el camp del visual cal construir altres discursos, "sobretot quan estem tan bombardejats per un només, com és el de la publicitat en la qual les dones no tenim moltes possibilitats més que ser objectes de consum". Correch assenyala que este mural "respon la necessitat de construir les nostres pròpies figures, habitar nous espais, nous llenguatges, per a trobar una eixida a això tan imposat. Jo he pintat Hécate i pintar Hipatia és també reivindicar un altre pensament. Treballe la temà tica de les bruixes i ella va ser una de les primeres. Cal construir una mirada cap al passat i reivindicar figures com la seua. I a això pretén contribuir este mural", destaca Milu Correch.
Mural interactiu
Igual que en el primer dels murals dedicat a Margarita Salas –i com succeirà en tots els d'este projecte- la intervenció pictòrica es completarà amb diferents continguts interactius als quals es podrà accedir des de l'App Dones de Ciència, desenvolupada pel grup UNIT Experimental de la UPV i que pot ser descarregada tant en AppStore com en Google Play.
En este cas, les persones que s'acosten fins al mural situat en Orriols podran conéixer -o redescobrir- a Hipatia a partir d'un perfil que recull les seues principals contribucions i reivindicacions; i també podran participar en un senzill joc de preguntes i respostes sobre la seua trajectòria. Estos continguts es completaran a més amb un vÃdeo sobre el procés de creació del mural, amb entrevistes a l'autora del mural, Milu Correch. Una vegada finalitzada la intervenció artÃstica, l'equip del projecte treballa en la integració d'estos continguts en l'App.
Sobre Hipatia
Hipatia va donar un impuls decisiu a l'à lgebra amb la creació d'uns signes matemà tics que simplificaven i agilitaven les operacions i els cà lculs. Va participar junt amb son pare en l'estudi de l'obra de Ptolemeu, apareixent en el tercer volum la següent referencia "Comentari de Teón d'Alexandria al tercer llibre del Sistema Matemà tic de Ptolemeu. Edició controlada per la filòsofa Hipatia, la meua filla". També sabem, grà cies als escrits dels seus deixebles, que es va dedicar a les ciències aplicades confeccionant un planisferi celeste i un hidroscopi per a pesar els lÃquids.
Però per damunt de tota la seua obra cientÃfica, va destacar per ser dona i una gran mestra que va ensenyar als seus deixebles a defensar el seu dret a pensar fins i tot quan s'equivocaren, perquè, segons ella, "pensar de manera errònia és millor que no pensar". Els seus alumnes, seguint els principis del neoplatonisme eren un model de diversitat cultural, religiosa i ètnica, la qual cosa atreia intel·lectuals de diferents parts del món que acudien a la ciutat per a formar-se amb ella sobre les diferents concepcions filosòfiques i cientÃfiques del moment.
Exemple del seu pensament insubmÃs i avançat va ser la seua creença en l'heliocentrisme malgrat la concepció geocentrista que imperava a l'escola neoplatònica. Concepció que a més es va mantindre vigent durant 1.000 anys després de la seua mort, fins a la publicació en 1543 del "De revolutionibus orbium coelestium" de Copèrnic. El seu brutal assassinat va ser conseqüència de les lluites de poder i l'odi cap a tot el que representava.
Pròxims murals
En les pròximes setmanes, veuran la llum en diversos punts de la ciutat de València altres sis murals, que retran tribut a la valenciana Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l'à mbit internacional i referència en la investigació sobre el cà ncer de mama; l'oceanògrafa catalana Josefina CastellvÃ; la urbanista nordamericana Jane Jacobs; l'enginyera precursora de la comunicació sense fil, Hedy Lamarr; la matemà tica i cientÃfica espacial Katherine Johnson; i la primera dona que va volar a l'espai i doctora Honoris Causa per la UPV l'any 1991, Valentina Tereshkova.
Millor projecte de divulgació cientÃfica de l'any
El projecte "Murals interactius Dones de Ciència" va ser triat el mes passat com a Millor projecte de l'any de divulgació cientÃfica per la Xarxa Nacional d'Unitats de Cultura CientÃfica i de la Innovació (UCC+i). El reconeixement el va rebre en el marc del congrés "Comunicar Ciència en Xarxa" (ComCiRed), organitzat per FECYT amb la col·laboració de la Universitat d'Oviedo, seu de la trobada.
La iniciativa "Murals interactius Dones de Ciència" de la UPV i Las Naves té un doble objectiu: d'una banda, visibilitzar i retre homenatge a cientÃfiques de referència a nivell nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies; i per un altre, denunciar les conseqüències del patriarcat, tant en la construcció de vocacions cientÃfiques i investigadores, com en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en estes à rees, les seues condicions laborals, l'accés a à mbits d'investigació i els sostres de cristall als quals encara hui es veuen sotmeses.
