Teresa Garcia. EPDAFa uns mesos, la gent de Compromís ferem una visita a Ojos Negros, per coneíxer les Mines de ferro que existeixen des de temps ibèrics i que van originar l'activitat econòmica que va fer possible el desenvolupament del Port de Sagunt.
Vells del lloc ens explicaven que fou la negativa de la RENFE de l'època, principis de segle, la que va propiciar que Ramón de la Sota decidira construir una línia de ferrocarril fins a la mar per poder exportar el mineral que s'extreia en dita mina.
Els motius? Que s'interrompia el trànsit de la líniea existent que transportava passatgers a Saragossa. Devem estar vivint un dejavú aquestos dies, ja que poderíem pensar que a la General Motors li ocórre una cosa semblant amb els seus productes, no hi ha eixida a la mar per a l'Opel a través de la líniea Sagunt-Saragossa per què s'interromp el trasport de passatgers. 2 línies amb una mitjana de 80 viatgers.
No serem nosaltres els que diem que no es necessària mantindre la connexió del transport de viatgers, però tampoc serem els ingènus o estúpids que ho acceptem com un fet inexorable i baixem els muscles. Eixa València conformista i submisa s'ha acabat. Com és possible que a Galícia, sacrifiquen serveis regionals i de rodalies per fer passar l'Alta Velocitat fins a Santiago? Ací no són importants els Serveis Regionals, o és que ADIF utilitza un criteri o altre en funció dels interessos polítics de la Senyora Ana Pastor? La línia Sagunt-Saragossa, a més, a més, te trams a dia d'avuí on encara es circula a 40 km per hora, que passa, què ADIF no té capital per afrontar la seua adequació?
Sagunt no eixisteix per al Ministeri de Foment, l'eixida de les mercaderies d'Opel és necessària per al nostre port i no podem consetir com abandonen vaixells fantasma, com el Sorrento i anul·len oportunitats per a l'economia de la Ciutat com aquesta, per la pataleta política de la Senyora Pastor. Madrid torna a castigar els valencians, amb la petita diferència que nosaltres ja hem despertat de l'anestèsia pepera de calorets i F1, i defensarem els nostres interesos allà on calga, no siga que l'Eix Cantàbric siga una nova pel·licula de ciència ficció com ha resultat ser el Mediterrani.
