Imatge de là guila pescadora (FotografÃa de Miquel Tirado)Durant les últimes dos setmanes els guardes rurals del Consorci riu Millars han detectat la presència continuada d'almenys un exemplar d'à guila pescadora (Pandion haliaetus) al Paisatge Protegit de la desembocadura del riu, concretament en la zona coneguda com aCarnissers. Es tracta del tram més baix de la desembocadura localitzat a uns centenars de metres de la Mediterrà nia.
No és la primera vegada que les à guiles pescadores utilitzen les llacunes i el tram baix de la riu com a zona de descans i alimentació durant els seus moviments dispersants a llarg de la franja costanera mediterrà nia. Prà cticament durant els últims 10 anys ha sigut albirada en el paisatge protegit tot els anys a finals d'agost i durant tot el mes de setembre.«Per a les à guiles pescadores el Millars és un lloc de descans on agafar forces i continuar camÃ. Els ornitòlegs i observadors d'aus ho anomenem un lloc de sedimentació per a descansar i alimentar-se si les rapinyaires troben suficient menjar», ha explicat l'observador d'aus, Miquel Barberà , que durant els últims 10 anys ha pogut veure tres vegades aquesta espècie rarÃssima a la provÃncia de Castelló.
L'à guila pescadora és una de les aus de presa més escasses d'Espanya. Segons dades de la Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO-Birdlife, l'espècie únicament es reprodueix a les illes Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera), a les illes Canà ries (Tenerife, La Gomera, El Hierro, Lanzarote, Alegranza, Montaña Clara i Lobos) i a les illes Chafarines. A tot Europa s'estima una població de vora 12 000 parelles. Les últimes dades de reproducció a Espanya de 2003 indiquen que criaven entre 30 i 38 parelles. Antigament les à guiles pescadores van arribar a criar a la provÃncia d'Alacant.
Per tant l'aparició de nous exemplars d'à guiles pescadores a la desembocadura del riu Millars atorga al paisatge protegit un nou valor natual com a lloc de descans i alimentació per a grans rapinyaires.«El fet que hi haja aquest tipus de fauna al Millars el converteix en una zona important a tota la Mediterrà nia. Però el Millars podria estar millor si el control de l'aigua fora més adequat perquè amb el tema del nivell ecològic es nota que moltes espècies pateixen eixes regulacions. Hi ha èpoques amb una presència d'aigua excessiva i altres amb una absència absoluta d'aigua i això fa que la presència d'aus estiga molt condicionada i siga molt dispar. Un fet que no ajuda gens a la presència continuada d'aus a la desembocadura», ha puntualitzat Barberà .
