Teresa García.Assitim a jornades de vertadera mobilització social. Després d'un 8 de març, aclaparador, on les persones homes i dones, cridarem prou a una cultura patriarcal, que prima la desigualtat i impedeix a la dona desenvolupar-se plenament, amb el manteniment de la bretxa salarial, amb la imposició de la criança, que va lligada a una pèrdua de drets. Amb l'amenaça de l'assetjament i la violència de gènere, amb la precarització i invisibilització de l'economia de la cura. I també, per què no dir-ho, a uns homes condemnats a no poder coresponsabilitzar-se del seu àmbit personal i afectiu i dignificar-lo, vodria avui parlar de les mobilitzacions dels pensionistes que s'estan succeïnt al llarg de tot el País Valencià.
Després del crit per una igualtat plena i contra el masclisme, ara els nostres major entonen el crit de la vida digna i del manteniment de les rendes del treball. No és possible que l'esforç en la cotització i en la contribució a les arques públiques del seu treball es veja seriosament amenaçat per la irresponsabilitat d'uns governants corruptes. Tampoc és possible que eixes rendes o eixos rendiments del treball no apleguen per poder superar el llindar de la pobresa. Més del 34% dels pensionistes valencians viu per sota del llindar de la pobresa, això vol dir que un terç dels nostres majors ho te difícil per aplegar a final de mes, sense tindre en compte allò que puguen aportar en la vertebració i suport de les seues famílies.
Tornem a escoltar un crit d'aquelles parts de l'economia invisibilitzades, que no formen part dels balanços i rendiments financers, però sobre les quals descansen grans valors de cohesió i vertebració social, moltes voltes incalculables. Algú ha pensat l'erari públic que estalvia un major cuidant dels seus nets o netes? Estan amb rendes diferides generant públic un estalvi, que no sé fins a quin punt deurien contribuir. Com per a no respectar les seues pensions, com per a no complementar-les precisament per la seua contribució a eixe treball no remunerat. Continuen eixe 1% desaforat, eixe capitalisme sense regles intentant captar rendes per al joc especulatiu i financer de la maximització de beneficis, primer amb hipoteques, després amb fons de pensions, i amb rescats bancaris, o amb el producte que siga. Intenten destruir el fruit del contracte social que ha permès el benestar del SXX i que ha portat una major igualtat d'oportunitats. Hi hauran opcions polítiques que hi creguen, i hi hauran altres que ho combaten, procurant una distribució de la riquesa que ens permeta una vida digna. Comrpomís forma part d'eixe segon grup, el que vol garantir una sèrie de drets bàsics i generar igualtat.
Els nostres majors, ho estan tornant a fer, com quan eren joves, donant-nos una lliçó de treball col·lectiu de la que de ben segur hem de prendre nota. Gràcies per la vostra lluita.
