Lluis Mesa. FOTO EPDALa història és dels líders vencedors i no la narren els vençuts. Sempre queden en blanc pàgines escrites en lletra transparent que no es poden llegir fins que algú els dóna color i les reivindica. Són escrites per persones sense nom que mai han manat i el delicte de les quals ha sigut ser pobres i arraconades. S'ha de pensar que darrere dels grans relats està el patiment de les persones que, independentment d'estar en els bàndols dels vençuts i els vencedors, han patit la incomprensió i acaben com a damnificats dels seus dirigents. Són les víctimes innocents dels conflictes
Valga com a exemple, el que recentment s'està vivint amb el conflicte català. No es pensa que darrere dels líders independentistes estan persones que legítimament se senten sols catalanes. El món dels sentiments és íntim i privat i s'ha de respectar. Tampoc no s'és conscient que el respectable sentiment d'espanyolitat és aprofitat en part pels governants per a actuar. És a dir les autoritats i els líders juguen amb les persones anònimes, i sobretot amb les seues il·lusions, per a justificar actuacions que necessiten suport. Al final tot passa i sols queden les frustracions dels hòmens i les dones que han confiat en els dirigents.
En definitiva, s'ha de pensar que el més important són les persones, abans que les ideologies i els lloables valors. Sols quan exclusivament es té en compte a l'ésser humà amb el qual es compartix el carrer i els espais públics, les víctimes no ho són tant.
