Visita a les TermesL'Ajuntament de Llíria ha donat a conéixer el resultat dels treballs de la segona fase del projecte de posada en valor del Santuari Oracular i les Termes Romanes de Mura. Esta actuació ha comptat amb una inversió de 689.000 euros, finançats al 50% pel propi consistori i les ajudes del Programa Operatiu de Fons Europeus de Desenvolupament Regional Fons (FEDER).
L'acte d'inauguració de la intervenció en el jaciment arqueològic, celebrat esta vesprada, ha comptat amb la presència de l'alcalde Manolo Civera, el director general d'Administració Local Antoni Such, i Rosa Becerril, en representació del Ministeri de Cultura, entre altres autoritats.
A més, la Banda Juvenil Unió Musical de Llíria ha tancat la jornada amb un concert a les Termes de Mura.
L'alcalde Manolo Civera ha assenyalat que "la recuperació d'este complex romà permetrà mostrar les Termes amb tota la seua esplendor històrica, alhora que l'audiovisual que hem produït sobre el jaciment constitueix una extraordinària eina per a facilitar la seua interpretació. Per això, i gràcies a la importància que tenen, es convertiran en un gran reclam per a l'arribada de visitants i per a l'impuls turístic de la nostra ciutat".
Amb els treballs desenvolupats s'ha pogut comprovar l'excel·lent grau de conservació dels hypocaustum del tepidarium i caldarium, així com dels seus praefurnium (forns) i especialment de la piscina càlida de les termes femenines, que manté el seu paviment original i sobretot el seu hypocaustum (sistema de calefacció del sòl). Per això, converteix a les termes femenines en unes restes úniques i excepcionals en tota la Hispània romana del segle I.
La intervenció d'esta fase s'ha centrat en l'excavació i consolidació de les termes menors i el seu entorn, així com la palestra, un element que formava part del conjunt de les termes majors i que funcionava com a espai per a realitzar activitats a l'aire lliure.
Audiovisual
Al mateix temps, l'Ajuntament de Llíria ha estrenat este divendres, en les seues xarxes socials, una nova peça audiovisual per a posar en valor el seu patrimoni històric. En "El gran sueño edetano de Nigrino"
En este nou i fascinant viatge al passat, coneixerem com eren les Termes, com funcionaven i per què es van construir cap a finals del segle I de la nostra era. El documental ha sigut produït per Vessmedia per a l'Ajuntament de Llíria, Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO. Dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 són cada vegada més importants les tecnologies de la informació i les comunicacions. En esta ocasió, la innovació digital s'ha posat al servei de la recuperació i posada en valor del patrimoni històric i cultural, des d'un punt de vista amé i didàctic, apte per a tots els públics i inquietuds.
El projecte ha comptat amb el suport del Museu Arqueològic de Llíria i Turisme Llíria. Al costat de Vessmedia, cinc empreses han unit la seua tecnologia, talent i creativitat per a poder dur-ho a terme: Patrimonio Inteligente -empresa que ha portat també a cap el projecte d'intervenció en el jaciment-, Global Mediterránea, Kikalux, Virtual Art i Lux Light Team. Els millors especialistes en diferents àrees (cartografia digital, 3D, postproducció, motion graphics…) s'han unit per a recrear amb màxima fidelitat com eren les termes fa prop de dues mil anys, i dotar-les digitalment de vida amb personatges ficticis basats en documentació històrica. L'obra està avalada en el seu conjunt per l'arqueòleg municipal Xavi Vidal. Tots els objectes que apareixen en l'audiovisual són d'origen romà, i han sigut trobats en excavacions arqueològiques de l'antiga Edeta. Es poden admirar al MALL, Museu Arqueològic de Llíria.
Les Termes
El Santuari Oracular i les Termes Romanes de Mura, amb una superfície de 3.600 metres quadrats, va ser declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat al novembre de 2018. Les restes conservades formaven part d'un gran complex de caràcter públic, en el qual es diferencien una zona religiosa organitzada al voltant d'un santuari oracular, un conjunt termal doble com a complex lúdic amb funció curativa i diverses dependències i establiments dotacionals. En l'època sota imperial les termes s'abandonen, sent ocupades successivament en època bizantina i visigoda, probablement com a monestir cristià fins a mitjan segle VII d. C. en què es deixen definitivament.
A partir del mes d'agost, este conjunt arquitectònic romà es podrà visitar concertant cita prèvia a través de Turisme Llíria.
