Lluís MesaAl llarg de la història hi ha hagut sempre persones esforçades a obrir noves visions del món, quan sols s'infonia una interpretació confessional de tot el que passava en la societat del moment. Es tracta d'alguns corrents o mestres que plantejaren una educació diferent, més oberta i tolerant. A la nostra comarca n'han existit alguns exemples com ara l'escola laica i el mestre Emilio Torres Asensio.
La trajectòria d'este docent ha sigut estudiat ben bé pel destacat investigador saguntí Manuel Civera. Per ell sabem que va nàixer a Argelita(Alt Millars) l'any 1886 fill del guàrdia civil Emilio Torres Escuder i d'Amparo Asensio Vigo. Va estudiar mestre d'escola primària superior. Va rebre una formació tradicional i religiosa però va esdevindre en un defensor de l'escola laica sorgida a la ciutat de València el 1891.
A Sagunt Victoriano Cillero Medrano n'havia creada una l'any el 1898 però, pressionat pel rector de Santa Maria, la va abandonar a principis del segle xx. De la capital de la comarca va marxar a Algímia d'Alfara el 1902. Sembla que en aquell municipi hi havia un gran ambient laic. A més el fet que el metge de la localitat, Andrés Cillero García, fóra família del docent justificava que s'hi instal·lara. Com ha investigat el cronista d'Algímia Helios Borja, l'escola estigué en funcionament fins a la Guerra d'Espanya i estava al primer pis d'on hui està el forn del carrer Mestre Serrano número 9. Els escolars feien excursions regulars fora del poble, com ara al castell de Sagunt i, en alguns casos, aconseguiren un bon nivell de francès, història i geografia. En marxar a eixa població de les baronies va continuar vinculat amb la capital a través de la seua relació amb el moviment republicà. De fet escrivia a les planes del periòdic "El Faro" d'Aznar Pellicer. En un dels seus articles escrit el 1909 per a l'esmentada publicació deia que "es muy comun en los pueblos criticar la obra de los profesores de primera enseñanza sin fijarse en las condiciones en el que el maestro ha de desenvolverse". Esta sensació sens dubte la va tindre el seu continuador a Sagunt, el mestre Ramón Carbó, el qual hi va estar des de 1902 fins al nadal de 1911. A partir d'eixe moment se'n va fer càrrec Emilio Torres.
L'escola laica va nàixer al carrer de Pacheco, actual Camí Reial. Hi va continuar allí amb el mestre Torres tot i que més avant es va traslladar del número 115 al 30. En els anys que va ser mestre va infondre un model alternatiu a l'ensenyament religiós. En contestació a la crítica que el "Diario de Valencia" li va fer per participar l'escola en la manifestació contra la matança carlista de Betxí, el mestre defenia el seu laïcisme i renunciava a l'educació que li havien donat els seus pares amb les següents paraules. ".. a nadie debo tanta maldad más que a frailes, curas y jesuitas, donde mis padres en mala hora quisieron educarme...quiero manifestar ante la faz del mundo civilizado que ... vivo tan solo para ser màrtir de la enseñanza... de una enseñanza verdad donde pueda beber beber el niño en las cristalinas aguas de la razón, la verdad, la virtud y el bien.". El diari "El Pueblo" deia en 1912 que "el joven maestro maestro D.Emilio Torres supo granjearse las simpatias del pueblo saguntino por el hermoso espectáculo que ofrecian sus discípulos, que ascendian a 108." A més el seus alumnes s'examinaven en un tribunal que es reunia en el Saló de Plens i on es demostrava els destacats coneixements. El bon nivell de l'alumnat i la seua escola va estar vigent fins el 1927. El 26 de febrer d'aquell any, a causa d'una hemorràgia cerebral a l'estació de Sagunt en arribar de la ciutat de València va faltar. Va acabar prematurament el projecte escolar de Torres però va ser recordat durant molt de temps. Així que pel seu compromís amb l'ensenyament i per mostrar una escola més avançada en un moment on sols era ben vist l'ensenyament religiós, l'escola laica de Sagunt i concretament el seu mestre Emilio Torres Asensio mereix ser reconegut com a "personatge... i d'ací".
