La història, sempre ha silenciat la veu de les dones, però amb la lluita per la igualtat i la paritat, són molts els que comencen a traure a la llum tots eixos símbols i històries que han sigut silenciades fins al moment.
Algunes d'elles tenen les seues arrels a la Comunitat Valenciana i alguns investigadors desitgen donar-les a conéixer entre les noves generacions. Un d'ells és el professor i escriptor de Catarroja, Wilson Ferrús. L'educador en Ciències Socials i Filòsof en Ciències de l'Educació, ha centrat el seu camp d'investigació en l'educació durant la II República i la seua posterior repressió en temps del franquisme. Amb més de 12 publicacions en edició paper, Ferrús compagina aquesta faceta al costat del seu paper de professor de la Universitat de València i en l'IES d'Albal.
Ha publicat diverses ressenyes literàries, impartit conferències i ha participat en projectes documentals de recuperació de la memòria històrica. Ha recollit premis com el XIXé Premi d'Investigació de l'Horta Sud en 2014 gràcies a la seua obra 'Mestres de la República a l'Horta Sud. Il·lusions trencades, vinyes partides'. Aquest reconocimiennto torna a les seues mans en la seua XXI edició gràcies a la seua última investigació que porta per nom 'Modernes, lliures, preparades. El Grup Femení de la Residència d'Estudiants de Madrid en temps de guerra: l'Hort de les Palmes de Picanya (1963-1939)'.
Wilson Ferrús ha fet tot un treball de recerca durant uns tres anys. El resultat és "un assaig profund, escrit des del cor però fruit del treball rigorós i exhaustiu". En aquest llibre l'escriptor desitja donar a conéixer i aprofundir en dos aspectes: "l'intens i contínua crida a la regeneració i modernització de país i el procés de reivindicació i construcció dels drets de les dones". "El punt de confluència entre aquests dos recorreguts és precisament l'educació" que segons l'assagista es reflecteix i evidència de manera clara en la història del Grup Femení de la Residència d'Estudiants de María Maeztu de Madrid i que en temps de guerra es va desplaçar fins a Picanya al ja conegut Hort de les Palmes.
"Més enllà de la narració d'una experiència educativa femenina i moderna i davantera, volia posar al descobert la manera en què dones amb edats, procedències geógraficas i trajectòries vitals diferents, conflueixen de manera puntual i circunstacial en un edifici del terme municipal de Picanya, l'Hort de les Palmes, durant els anys de la Guerra Civil. Dones que van voler i van poder encarnar l'ideal de la 'dona nova' que va arribar de la mà de la República" explica Ferrús.
Per a l'escriptor de Catarroja, veure tot el seu treball editat en aquesta publicació és una "gran satisfacció" personal que té com a objectiu "que aquestes històries es coneguen, que la gent llija, s'emocione, s'interesse i que vulga continuar indagant, investigant i sabent. Eixe és el màxim plaer d'un escriptor".
ENTREVISTES
El llibre de 'Modernes, lliures i preparades' va més enllà de la història que embolica el centre d'estudis per a dones en l'Hort de les Palmes. Wilson Ferrús recull en aquest manuscrit tota una sèrie d'entrevistes que són testimoniatge viu de tot el que va ocórrer en aquell temps entre eixos murs. Les xarrades amb tots ells "m'han aportat dades interessants però també vivències, sentiments, emocions i hem sigut capaces d'arribar a crear un vincle afectiu molt bonic" reconeix l'autor. "He aconseguit molts testimoniatges de familiars i persones que van coincidir amb algunes de les joves residents o de les professores que van estar en l'Hort de les Palmes", explica. Reconeix que no podria destacar cap entrevista per damunt d'una altra, perquè totes han sigut especials per a ell, però ser "especialment sentit el testimoniatge de Julián Mora, nebot de Dolores Mora, resident de l'Hort i estudiant de Magisteri, que ens narra l'assassinat del seu avi al desembre de 1940 i afirma que les seues restes encara estan enterrats en una fossa comuna del cementeri vell de Jaén (San Ufrasio) enterrat en cal viva".
LA DONA I LA HISTÓRIA
L'Hort de les Palmes, així com moltes altres llocs, "forma part d'eixa història oblidada, silenciada i amagada" que escriptors i investigadors com Wilson Ferrús volen que veja la llum.
"El franquisme va aconseguir eliminar de la memòria col·lectiva qualsevol tipus de referència de l'època republicana" per això histories com la de l'Hort de les Palmes queda "simplement com un més dels horts meravellosos de Picanya…però ningú reivindica aquest espai com un espai de memòria".
Aquesta Residència d'Estudiants de Dones "era un grup de dones que volien assumir els drets i possibilitats que la República els va oferir, van acceptar i van fer seus els drets polítics. Van voler i van aconseguir mentre dur el somni republicà, ser dones modernes, emancipades i independents, lliures, amb cultura i formació i en igualtat de condicions que l'home". No obstant això "la fi de la guerra i la victòria dels rebels va suposar la desaparició d'aquesta experiència valenciana d'extensió cultural que va ser el Grup Femení de la Residència d'Estudiants en temps de guerra. El nou règim va acabar de manera definitiva amb l'esperit de l'antiga Residència. No solament van acabar amb la seua obra, sinó també amb les persones que ho van fer possible".
Ferrús ressalta que la dona "va patir doblement la repressió franquista, per republicana i per ser dona" imposant el nou ideal de "àngel de la llar" enfront de la dona moderna. Però la història també està escrita per dones i l'Hort dels Palmes és reflex d'això. Per això, Ferrús defensa la necessitat de "recuperar-les i visibilitzar-les" pel que cal anar descobrint-les.
Probablement, si institucions educatives com les Residències Educatives per a Dones hagueren seguit en funcionament "hui dia no estaríem parlant de paritat, ni d'igualtat plena entre home i dona ni de limitacions imposades per raó de sexe, ni possiblement de violència o terrorisme masclista" explica l'escriptor.
HISTÒRIA VIVA
Picanya va continuar convivint amb l'Hort de les Palmes reconvertit en una Casa de Cultura Popular, però són molt pocs els que coneixen la vertadera història d'aquest edifici.
La localitat ha acollit amb gran interés la investigació de Wilson Ferrús i ja són molts els que s'acosten a esta publicació per a descobrir tota la història que embolica a este símbol de la localitat.
Però el llibre de Ferrús també ha tingut bon acolliment entre els seus col·legues de professió, i ja ha recorregut diferents municipis com Algemesí , Pedreguer, l'Eliana, Paiporta, Alaquàs o Torrent, així como naturalment, Picanya. Però prompte aquest narrativa creuarà la nostra frontera límitrofe regional i es presentarà en la Setmana del Llibre en Català el 8 de setembre a Barcelona, imatge que es repetirà a València i a Castelló.
En les presentacions del manuscrit, Ferrús està ben acompanyat per la professora i doctora d'Història d'Educació de la Universitat de València, Mari Carmen Agulló, creadora de la introducció de l'obra; i del professor i catedràtic Alejandro Mayordomo autor del pròleg del llibre.
Ferrús agraeix la involucració de la gent amb el tema del llibre i del debat que genera en les presentacions.
També té paraules d'agraïments pel gran nombre d'alumnes que acompanyen a l'escriptor, fet que li dóna "esperances per a aconseguir un futur millor".
El professor i escriptor de Catarroja no cessa en les seues investigacions, i ara es troba involucrat en la traducció d'una obra de teatre de Rosa Montolío Català del castellà a la llengua valenciana que veurà la llum al setembre.
Uns altres dels seus futurs treballs serà la vida i obra de la mestra laicoracionalista María Marín, així com "un mestre interesintasimo i injustament desconegut i oblidat", Eduardo Guillar Clarí per donar a conèixer este autor i esta obra.
Categorías de la noticia
Quizá te interese
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.
L?escriptor Wilson Ferrús amb la seua publicació
