Francisco
Adán
Para
algunas cosas soy bastante intransigente, lo reconozco. Mira que
consigo conciliar, sin perder mis principios, las opiniones de otras
personas a nivel de política, religión, ideología en general, pero
hay temas que no, no paso.
En
temas gastronómicos soy algo talibán y eso que soy de buen comer.
Puedo llegar a la contradicción de comer algo que me parece una
aberración y decir que está bueno: una cosa no quita la otra. Por
ejemplo, puedo comer una "paella "con pimiento, reconocer que
está bueno y a la vez decir categóricamente , que eso no es paella,
porque no lo es. Y ya está.
La
paella es el santctasantorum valenciano, la receta es la que es, el
resto es arroz con cosas, y hay poco margen para la negociación . La
paella ha logrado que los valencianos tengamos un Cuernavilla donde
hacernos fuertes pero el enemigo no sabe que dentro de nuestras filas
tenemos nuestras dudas, hasta yo las tengo. ¿alcachofa sí o no?
¿limón sí o no?
Y
ahí estamos. Particularmente no suelo echar limón en la paella
salvo cuando ésta no tenga sabor aunque el limón, como el
vinagre o la sal, pueden ser impulsores del sabor pero todo en su
justa medida porque si te pasas, te lo pierdes. Así que, cada vez
que veo a una persona echar limón en una paella como si estuviera
echándolo sobre la herida de un enemigo, pienso que a esa persona,
realmente, no le gusta la paella (que es legítimo pero poco
entendible) o la paella esta sin sabor y esparcir la duda sobre el
cocinero y su maña es poco elegante.
Albert
Llueca
Llima
o no llima? Pene o vulva?
Sempre
ens fan elegir! Deixem que la gent puga ser lliure. Que cada persona
puga elegir. Totes les persones naixem amb un do del qual no som
conscients : El de la llibertat . El que passa és que no sempre
entem bé el seu concepte. Hi ha qui pensa que ser lliure significa
fer tot el que un vulga , però això no és cert. Llibertat implica
també responsabilitat . Ja que la llibertat és tan poderosa , cal
saber usar- sent responsable , en cas contrari degenera en descontrol
. I del descontrol al desastre hi ha només un pas .
La
forma més bàsica de llibertat és ser un mateix , estimar a qui un
vulga , tenir les nostres pròpies creences i els nostres somnis .
Viure i deixar viure als altres. Això és l'essència de la
llibertat . No fer el que a un li vinga de gust sense mesurar les
conseqüències o perjudicant altres . Perquè per poder gaudir la
llibertat pròpia cal respectar la llibertat dels altres .
Hi
ha persones intolerants que viuen més pendents del que fan els
altres que de si mateixes . Criticant , censurant , passant totes les
coses pel seu filtre particular . Aquestes persones mai podran ser
lliures , perquè són esclaves dels seus propis prejudicis . I pot
ocórrer en tots els nivells : A nivell social , laboral , familiar …
Certament les persones que són així resulten molestes per als
altres, però no s'adonen que a qui més perjudiquen és a elles
mateixes . Perquè només respectant i deixant viure als altres és
com s'aconsegueix sentir-se realment lliure i en pau .
(http://supporthome.es/ca/)